El passat 28 de novembre vam assistir al XVII Fòrum TIGSIG, organitzat per ACTIG, l’Associació Catalana de Tecnologies de la Informació Geogràfica. El fòrum va tenir lloc a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i es va parlar fonamentalment de BIM (Building Information Modeling). O millor dit, de GeoBIM, o de com s’ha de dur a terme la interrelació entre el món del BIM i el de les Tecnologies de la Informació Geogràfica.
Segons l’associació BuildingSmart, el BIM és una metodologia de treball col·laborativa per a la creació i gestió de projectes de construcció, el principal objectiu és la centralització de tota la informació del projecte en un model d’informació digital creat per tots els agents implicats.
En altres paraules, i segons BIMDictionary, es tracta d’un conjunt de tecnologies, processos i polítiques que permeten als múltiples agents interessats dissenyar, construir i operar col·laborativament una instal·lació en un espai virtual.
Figura 1. Modelització d’un edifici utilitzant eines BIM. Font: ESRI.
Cal tenir en compte que l’ús de BIM va més enllà de les pròpies fases de disseny de la construcció, abastant l’execució del projecte i estenent al llarg del cicle de vida de l’edifici, facilitant la gestió del mateix i reduint els costos de la operació. En el document ‘Introducció de processos col·laboratius en la construcció‘ redactat per la comissió Construïm el futur, es defineixen les accions a seguir per dur a terme la transició a aquest nou model.
Interacció entre el BIM i el SIG
Per a molts dels assistents al Fòrum TIGSIG, especialistes en l’àmbit dels SIG i les TIG, el modelatge de construccions en els camps de l’edificació i l’enginyeria civil i l’ús del BIM és una cosa nova que hem d’aprendre a integrar en els nostres projectes. Per això, durant la jornada es van organitzar diverses taules de debat presentades en forma de diàleg, dirigides a resoldre els principals dubtes que un professional SIG pot plantejar-se respecte al BIM:
- Per a què volem utilitzar el BIM?
- Com s’implementen aquestes noves metodologies?
- Quines són les tecnologies que haurem d’utilitzar?
A la següent imatge, que va aparèixer de manera recurrent en diverses xerrades i presentacions, es mostra molt clarament quina és la interrelació entre l’àmbit BIM i el SIG. En resum el que es pretén representar és que el BIM i el SIG, han de ser dos àmbits que es retroalimenten, i no és una qüestió de triar o decantar-se per un o altre, sinó com es va apuntar en el segon dels diàlegs (Com s’implementen aquestes noves metodologies?), «BIM i SIG: millor junts». És a dir, s’aposta clarament per una relació de win-win entre les dues tecnologies.
Figura 2. Integració dels fluxos de treball entre BIM i GIS. Font: ESRI.
Tal com va apuntar Agustí Jardí (director acadèmic del màster BIM Enginyeria Civil, Infraestructures i GIS) en una de les sessions de tarda, no es tracta de triar entre SIG o BIM, sinó d’aprofitar els avantatges de cada un en les diferents fases d’un projecte.
Algunes reflexiones sobre el BIM
Al llarg de la jornada van ser diverses les reflexions i idees que van sorgir, arran dels diferents diàlegs que es van establir entre els ponents convidats, així com de les presentacions vespertines. A continuació us destaquem algunes d’aquestes idees, reflexions o apunts, en forma de llistat:
- Avui dia, en el cicle d’adopció o canvi d’una tecnologia, el BIM es troba en un pic màxim d’expectatives, aquell moment en el qual, com se sol dir col·loquialment, tothom s’apunta al carro del BIM. Si bé no és menys cert que, després d’aquest punt àlgid pel que fa a les expectatives, li segueix un punt mínim de desil·lusió, i caldrà veure com es gestiona i com es supera aquest punt mínim.
- De manera paral·lela a la reflexió anterior, subjau un avís o prevenció sobre el risc a patir certa «bimitis» i caure en la temptació de cridar-lo a tot BIM, quan en realitat, s’està parlant d’altres conceptes, metodologies o processos. En aquest sentit es poden establir certs paral·lelismes amb etiquetes tan sobreutilitzades com «Smart City», per exemple.
- El BIM comporta un repte majúscul en el seu àmbit particular: aconseguir el grau de col·laboració necessària per compartir dades i, per això, cal definir i consolidar un nou model organitzatiu en els grups de treball, on la coordinació ha de ser l’eix principal, la nota predominant. Cal per això canviar la relació i confiança entre les persones. En l’àmbit dels SIG, això ja ve succeint des de fa temps, amb l’eclosió i l’expansió de les eines lliures, de les dades obertes, i de l’adopció del concepte compartir.
- En el camp del BIM, es fa molt d’èmfasi en el concepte de continuïtat digital i en això, els SIG parteixen novament amb l’avantatge que ja porten temps practicant-lo, dissenyant, gestionant i comunicant projectes d’inici a fi, de forma digital, a al llarg de tots els estadis i entre tots els participants en aquests projectes. De nou, apareixen en aquest moment conceptes com open source, open data, sharing, … i d’aquesta dilatada experiència hauria de beneficiar el BIM. En el cas del BIM, per norma general, la fase de traspàs entre l’execució de l’obra i el manteniment de l’obra, no existeix, es comença de zero.
- Pel que fa a la part humana de la interacció i combinació entre tots dos mons i tecnologies, s’apunta que la integració de perfils tècnics BIM i SIG no hauria de percebre com una amenaça, sinó una oportunitat.
A la tarda, amb una idea ja més clara de què és el BIM, van tenir lloc un conjunt de tallers / tutorials en els quals es van presentar diverses eines d’Hexagon i ESRI per treballar amb BIM i integrar-lo en projectes SIG, així com un projecte molt interessant dut a terme per Infraplan relatiu a la captura de núvol de punts com a font d’informació base per a la generació d’un escenari 3D de les rondes de Barcelona.
Conclusions
Després d’assistir a aquesta edició del Fòrum TIGSIG, la conclusió a la qual hem arribat és que caldrà vigilar de prop l’evolució del BIM, i començar a practicar amb les eines que ens ofereixen els diferents programes SIG per treballar amb aquests nous models de informació. En aquest sentit, cal destacar que per ara, les empreses que han apostat fort per establir connectors entre aquests dos mons han estat Esri (amb la col·laboració d’Autodesk) i Hexagon Geoespatial.