notícies del món local
+ 04/06: Resum de l’enquesta sobre SIG als ajuntaments
L’avanç de les noves tecnologies basades en programari lliure ha provocat la fragmentació de les solucions i l’aparició d’incerteses i desconeixement sobre la viabilitat del seu ús. Localret ha elaborat una guia sobre SIG i Programari Lliure a l’administració local, amb l’objectiu d’analitzar el potencial i l’aplicabilitat de les tecnologies SIG basades en PL als ajuntaments catalans.
Per elaborar la guia hem realitzat una enquesta entre els ajuntaments que a la darrera enquesta anual sobre TIC havien indicat que feien ús d’eines SIG. Els resultats de l'estudi no es poden generalitzar per al conjunt de municipis de Catalunya, però sí per als municipis que ja disposen de SIG. A partir de l’explotació dels resultats hem mirat d’extreure les conclusions més rellevants pel que fa a la situació dels SIG als ens locals, algunes de les quals us avancem en el present article:
Resum general de dades
. Pel que fa a la informació disponible, la informació del cadastre és la més habitual, seguida de la topogràfica i la d'urbanisme. Els municipis que actualitzen regularment aquesta informació està al voltant del 60%.
. La majoria de municipis només utilitza una font per a qualsevol tipus de mapa. Entre el 30% i el 45% (segons el tipus d'informació) no disposen de cap font.
. Els ajuntaments utilitzen entre un 1% i un 3% del seu pressupost ordinari per a TIC.
Respecte als usos que en fan:
El 90% té carrerer propi, el 58,82% té infraestructures, el 51% té inventari de patrimoni, el 45% té inventari d'obres i el padró, el 43% té inventari de la via pública, el 37% utilitza el SIG per al Medi Ambient, el 29% per al Turisme i el 15% el destina a d'altres usos.
. Els municipis tenen una mitjana de 4 usos en actiu:
o Aquesta mesura s'incrementa proporcionalment amb la mida del municipi, i és de gairebé el doble en cas que hi hagi un responsable del SIG.
o Els departaments d'informàtica i d'altres tenen més usos en actiu que el departament d'urbanisme o els municipis que no tenen departament assignat.
o El ajuntaments estan utilitzant els SIG en un una mitjana de 3 serveis, i no l'estan utilitzant però el consideren interessant en una mitjana de 2 més.
o Els municipis varien molt per a indicar el nombre de serveis no prioritaris, especialment els més petits, que oscil•len entre utilitzant i no prioritari.
. El responsable del SIG és una condició necessària per a mantenir 4 usos en actiu, però l'invers no és cert: tenir un responsable SIG no sempre és garantia de mantenir 4 serveis en actiu.
. Hi ha una relació proporcional entre la mida del municipi (el seu pressupost ordinari) i l'ús del programari privatiu.
. No existeix una relació directa entre l'ús de programari lliure i cap de les variables analitzades anteriorment. Per tant, no es tracta d'un motiu econòmic, ni dels serveis en actiu.
Situació dels SIG en funció del nombre de serveis actius i tamany del municipi
A partir dels resultats de l'enquesta, es perfilen dos eixos per avaluar la situació dels SIG a l'administració local:
1. Per un costat les necessitats varien a mesura que s'incrementa el nombre d'habitants.
2. D’altra banda la realitat dels SIG a cada ens es manifesta a través del nombre de serveis que l'utilitzen, fet que permet avaluar en cada cas el grau d'implantació.
De la combinació de ambdós factors podem establir 4 perfils d'ajuntaments (segons la gràfica):
. Grup B: Municipis grans, de mitjana superior a 10.000 habitants, en els quals el SIG s’utilitza, però en pocs serveis, el que a la pràctica equival a una utilització en menys de quatre serveis. Per tant són municipis on el SIG encara té recorregut i cal augmentar el seu nivell d’utilització, doncs es detecten parcel•les d’ús en les quals aportarà valor.
. En aquest grup d’ajuntaments, per tal d’arribar a un nivell òptim d’ús, caldria dotar-se d’aplicacions o serveis SIG per cobrir les necessitats vacants, per tant es dibuixen necessitats d’adquisició de programari, les quals obren una oportunitat d’implantar programari lliure.
. Grup C: Municipis de més de 10.000 habitants que tenen un sistema consolidat i molts serveis actius. Entenem per molts serveis actius un promig superior a quatre. El que significa que el SIG té un nivell d’utilització òptim.
. Aquesta franja d’ajuntaments té un ampli ventall de necessitats cobertes. La implantació o migració a programari lliure, vindrà determinada per l’estalvi del cost de llicències, ja sigui de programari base o de mòduls aplicatius.
. Grup A: Municipis petits, de mitjana inferior a 10.000 habitants, en els quals la utilització és dispersa, sempre inferior a quatre serveis. Malgrat això l’èxit del SIG va lligat a la voluntat tècnica o política i no tant a la necessitat.
. En aquests ajuntaments les necessitats es centren en la consulta i explotació de la informació. En aquest cas la implantació de tecnologies de servidors de mapes i geoportals de programari lliure poden aportar suficient rendibilitat, sobre tot per la disminució del cost de llicències. Malgrat això cal preveure que en alguns casos també necessiten d’un grau de desenvolupament específic o personalització, que poden generar costos addicionals.
. Grup D: Municipis petits amb molts serveis que tenen un sistema consolidat, per tant són municipis de població pròxima o inferior al 10.000 habitants on el SIG té una implantació propera als quatre serveis.
o En aquest grup sobretot cal garantir la continuació del servei SIG amb el menor cost possible i amb l’objectiu principal de publicar la màxima informació possible. La principal recomanació va orientada a adoptar una tecnologia que no impliqui cost afegit per l’addició de nous continguts. Les solucions seran bàsicament via web i un geoportal o guia urbana .
A la guia sobre SIG i Programari Lliure trobareu aquesta informació ampliada, juntament amb una guia pràctica de migració i implantació d’eines de programari lliure.
Font: LOCALRET
+ 09/09: Implantació de Localgis a l’Ajuntament de Cardedeu
Aquest projecte és la continuació d’un procés de modernització en la gestió interna de l’Ajuntament mitjançant la creació d’una oficina d’atenció ciutadana i la utilització d’un gestor d’expedients.
La posada en marxa del gestor d’expedients va provocar la digitalització de procediments i la introducció d’un volum elevat de dades. Pel tractament d’aquestes dades es va trobar molt interessant la possibilitat de poder-les ubicar geogràficament per poder-ne fer una explotació més eficient.
Així que el 27 de març de 2008 es va aprovar per junta de govern un projecte de modernització i adequació a la “llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics” que inclou una seu electrònica, un sistema d’informació geogràfica i una plataforma de dispositius mòbils.
Al juny de 2008 una important subvenció del Ministeri d’Administracions Públiques va impulsar la execució del projecte. Per complir els terminis de la subvenció i el projecte es va contactar amb empreses i administracions que haguessin utilitzat el programa Localgis i la primera sorpresa va ser la dificultat de trobar experiències similars a Catalunya.
Finalment es va resoldre la contractació de la implantació, presentant-se dues empreses catalanes que, tot i no tenir experiència en la plataforma Localgis, estaven molt interessades en aquesta plataforma. A més la empresa escollida va afegir el suport d’una empresa de Madrid que aportava coneixements de la plataforma anterior “geopista”.
La plataforma LocalGis consta de diferents Moduls:
• Edició de Cartografia
• Cadastre
• Planejament
• Llicencies d’obres
• Llicències d’activitats
• Ocupació de via pública, etc
En un primer estadi s’ha realitzat la introducció sistemàtica de tota la base cartogràfica. Aquesta ha estat la base 1:1000, propietat de l’ajuntament, i la base 1:5000 de l’ICC.
Com a eina de gestió i actualització del territori els mòduls més importants són el carrerer i la guia urbana.
La guia urbana inclou punts d’interès com equipaments municipals, informació turística com poden ser les passejades, rutes del transport urbà i interurbà, etc. Aquest mòdul te la possibilitat d’incorporar un visor web per tal que tothom pugui accedir a la informació.
Un altre mòdul que s’ha prioritzat ha estat el de Planejament. Cardedeu té nou planejament des de l’any 2008. Aprofitant aquest fet s’introdueix tota la informació a l’eina GIS per donar accés públic, via web, a tota aquesta informació.
Seguidament hem aprofitat tota la informació disponible en el mateix document de Planejament sobre companyies de serveis (aigua, gas, electricitat). Esperem en breu establir convenis de col•laboració amb les companyies per tal de posar al dia la informació.
Tanmateix s’han introduït dades relatives al Pla de Prevenció d’Incendis, Manteniment dels espais verds, xarxa Localret, xarxa de fibra òptica, Cadastre, recollida de deixalles, districtes i seccions censals.
Com a primera prova amb la connexió de dades del gestor d’expedients s’està implantant el mòdul de control de Guals.
Primer disseny de la solució proposada:
Durant el 2009 s’ha fet la implantació de tota la cartografia que disposàvem, s’ha fet formació per la edició i manteniment d’aquesta cartografia, i s’estan finalitzant els detalls per donar per bona la plataforma pública que actualment esta en període de proves a l’adreça següent:
Guia urbana http://planol.cardedeu.cat/cardedeu/guia.php
Planejament urbanístic http://planol.cardedeu.cat/cardedeu/urbanisme.php
Font: Ajuntament de Cardedeu
+ 12/07: Servei de mapes interactiu de l'Ajuntament de Malgrat de Mar
S'acaba de posar en funcionament el servei web de mapes interactius de l'Ajuntament de Malgrat de Mar. A partir de l'adreça URL http://estatics.ajmalgrat.es/ s'accedeix a l'inventari de mapes. Els continguts publicats fins al moment s'organitzen en tres categories: Cartografia històrica, Cartografia temàtica i Fotografia aèria.
Els mapes de cada categoria tenen la possibilitat de sobreposar-se amb la imatge satèl·lit de l'any 2007 (escala 1:2000) de Google Maps, amb el mapa topogràfic de l'any 2005 (escala 1:1000) de la Diputació de Barcelona, amb el mapa cadastral parcel·lari d'any 2009 de la Direcció general del Cadastre i amb el vol aeri de l'any 1954 del Ministeri de Defensa. D'entre tots els mapes publicats destaca el 'Plànol topogràfic parcel·lari de 1954'. Es tracta d'un dels primers inventaris de parcel·les rústiques realitzat amb tècniques de fotointerpretació.
Els mapes divideixen el límit municipal en polígons i sectors, capturant informació sobre comunicacions, hidrografia i toponímia. Actualment, aquest mapa és un instrument de gran valor històric amb el qual és possible interpretar l'origen i evolució de les finques. La col·lecció també inclou el 'Plànol geomètric amb edificació de carrers de 1893'. Es tracta del mapa topogràfic que acompanyava el document 'Memòria sobre la conveniència de l'obertura dels embornals en la vila de Malgrat', en el qual es proposava el disseny inicial del sistema de clavegueram municipal. El sistema és un mashup construït sobre Google Maps i l'especificació de serveis web geogràfics Tile Map Service (TMS).
De moment, aquesta especificació no és un estàndard del OGC, però està aprovada per l'organització OSGeo com projecte oficial. Una de les principals característiques de l'especificació TMS és el model de tessel·les en cache ordenades a partir d'una piràmide d'escales.
El següent pas en el qual s'està treballant des de l'Ajuntament és la possibilitat de distribució del servei TMS amb el protocol WMS. L'objectiu és donar accés als mapes en condicions de interoperabilitat.
Font: Ajuntament de Malgrat
+ 28/04: Mapes per conèixer: Mapes per a la gestió de la salut
Mapes i diapositives que il·lustren les possibilitats de les eines SIG en el coneixement i gestió de la salut de la població.
Autor:Josep Fusté i Sugrañes
Veure més mapes (PDF)
Font: Comité Editorial Butlletí Geolocal
+ 21/04: Convocatòria de subvencions destinada a ens locals - INICIATIVES
El DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) número 5341 de 18 de març de 2009 (pàgines 22781-22792) ha publicat la convocatòria de subvencions per part de l'Administració Oberta Electrònica de Catalunya als ens locals. Una de les seves finalitats és la d’impulsar i canalitzar la participació dels ens locals en el desenvolupament d’una infraestructura de dades espacials de les administracions locals de Catalunya. Aquesta convocatòria de subvencions té com a objectiu la participació dels ens locals a les iniciatives promogudes pel Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya que s’especifiquen en les bases reguladores incloses a l’Annex de la mateixa resolució.
El punt 2.4 de les bases reguladores tracta les tipologies de subvencions vinculades al desenvolupament d’una Infraestructura de Dades Espacials de les Administracions Locals a Catalunya (IDE Local) i d’una Infraestructura de Dades Espacials de temàtica urbanística de Catalunya (IDE PlanUrb).
La convocatòria d’enguany es resoldrà mitjançant 3 procediments de selecció assignats a 3 crèdits específics i a uns terminis màxims d’acceptació de sol·licituds.
El període que engloba els tres terminis existents compren de l’1 d’abril al 15 d’octubre de 2009, ambdós inclosos.
Per a més informació clica aquí
Font: IDEC
