notícies TIG
+ 23/03: VIII Fòrum TIG SIG 2009
La celebració del VIII Fòrum TIG SIG 2009 va ser els passats dies 3 i 4 de març, es va realitzar a les instal·lacions de la Fira de Barcelona en el marc del Saló Globalgeo. L’event ha estat organitzat per l’ACTIG (Associació Catalana de Tecnologies de la Informació Geospacial) i l’Institut Cartogràfic de Catalunya, amb la col·laboració de Localret. El títol d’aquesta edició ha estat ‘Geoinformació i participació per a la sostenibilitat’, el qual ha permès que les temàtiques de les presentacions estiguessin enfocades a temes mediambientals, de cooperació interadministrativa i de sostenibilitat en el marc de la informació geogràfica.
L’organització ha valorat positivament l’assistència de l’entorn de 150 persones que es van repartir al llarg de les 6 sessions que es van portar a terme.
Del primer dia, cal destacar la taula rodona sota el títol ‘IDE’s: I ara què?’ la qual va ser composada per 5 personatges destacats a nivell internacional (Mike Goodchild, Max Craglia, Werner Kuhn, Clemens Portele i Michael Gould), els quals van donar la seva visió sobre el futur de la IG. La segona sessió de la jornada tenia com a temàtica la cooperació ciutadana i els nous mapes on es va poder apreciar el gran volum d’informació que pot aportar la ciutadania. I a la sessió especial que va tancar el primer dia es va presentar com les empreses del sector treballen per a donar nous productes i serveis dins el sector.
La segona jornada, es va obrir amb una sessió on diferents administracions de Catalunya estan treballant sobre la interoperabilitat de les dades, amb la finalitat que altres administracions en siguin beneficiàries. A continuació, la sostenibilitat i l’ecologia urbana van ser les protagonistes de la sessió amb unes presentacions amb continguts molt novadosos; i finalment, la sessió sobre noves eines i noves visions amb la presentació de 2 projectes innovadors va clausurar el Fòrum 2009.
Per accedir a les presentacions del Fòrum cal clicar aquí.
També podeu consultar el resum de cadasquna de les presentacions.
Font: ACTIG
+ 20/03: Trobada de diputacions per impulsar les noves tecnologies
Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, va destacar el paper de les diputacions en la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació en la gestió de qualitat dels serveis públics, a l'acte d'inauguració de la trobada de diputacions en el marc del Saló GlobalGeo, celebrada el dia 5 de març a iniciativa de la Diputació de Barcelona i on van participar 260 electes i tècnics de tota Espanya.
El president Fogué va destacar el compromís de les diputacions i els governs locals en els serveis públics de qualitat i en les noves eines tecnològiques, “S'han convertit en una prioritat política. Les diputacions hem d'impulsar la seva utilització ajudant els municipis, per evitar la fractura digital, i incorporant-les a la nostra cultura organitzativa”.
Per això, va dir Fogué: “Els governs locals i les administracions públiques han de desenvolupar visions estratègiques en aquest àmbit, avançar-se a les necessitats de les persones i els territoris, i intervenir i liderar aquests projectes.”
IDEBarcelona
La Diputació de Barcelona va presentar ahir, en aquest saló, el seu nou portal d'informació geogràfica IDEBarcelona, que obre al públic en general la possibilitat d'obtenir via Internet informació sobre el seu municipi o el seu àmbit territorial segons les seves necessitats: cadastre, carrerer, carreteres, equipaments culturals, esportius, patrimoni cultural, etc. Aquesta eina permet als tècnics municipals una gestió més ràpida, barata i eficaç en els diferents serveis: urbanisme, serveis socials, sanitat, cultura, els transports, la logística i el medi ambient.
En aquest sentit, el president de la Diputació va indicar que las IDE (Infraestructures de Dades Espacials) es revelen com un valuós instrument de gestió del coneixement. “L'accessibilitat i la universalitat són determinats en el seu èxit. Ens calen polítiques de divulgació que afavoreixin el seu ús entre el personal de l'administració, fent optimització de recursos, abaratint costos i mantenint al dia aquestes informacions”, va dir Fogué.
A la jornada, diputats d'A Coruña, Màlaga, Mallorca i el representant del Ministeri de Foment van explicar el grau d'implantació de les IDE als seus territoris i van coincidir en la necessitat de treballar plegats en l'impuls de les tecnologies de la informació geogràfica. També es van emplaçar, a partir de la invitació de la diputada d'Infraestructures, Anna Hernández, en una nova trobada per compartir accions i constatar el creixement de la xarxa.
Font: Diputació de Barcelona
+ 12/03: ortoXpres de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
L'ICC presenta un nou servei: l'ortoXpres amb el que podeu consultar ortofotos ràpides de Catalunya abans de la seva publicació definitiva.
Amb ortoXpres, un cop capturada la informació mitjançant vols fotogramètrics, en menys de dos mesos es processa i s'afegeix als servidors de l'ICC, que generaran les ortofotos a mida que navegueu pel visualitzador. Degut a la velocitat d'aquest procés, i a la constant actualització de dades, disposareu d'informació recent.
L’ortoXpres no només mostrarà dades amb antelació, sinó que explotarà tota la informació del vols, oferint resolucions de 22.5 cm i 7.5 cm en àrees metropolitanes i nuclis urbans, i afegint també la banda infraroja, representada en fals color.
El visualitzador d’ortoXpres permet comparar temporalment una zona, mitjançant l’eina que superposa diferents versions d’ortofoto. També cap la possibilitat de veure les ortofotos en 3D mitjançant anàglifs, per facilitar la comprensió del territori.
Cal tenir en compte que la precisió (geomètrica i radiomètrica) que ofereix l'ortofoto ràpida no es pot equiparar a la precisió de l'ortofoto clàssica. L'ortofoto ràpida no té en compte infraestructures ni construccions a l'hora de generar-se, ni evita l'aparició d'elements que són editats a l'ortofoto clàssica (reflexos, ombres, núvols, fums, etc.)
Font: ICC
El proper 13 de març, els alumnes de la 10a. edició del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica presenten els seus projectes finals, dintre de l’acte de cloenda de la promoció 2007-2009.
Els projectes finals del màster que es presenten s’han desenvolupat dintre dels quatre camps d’implantació dels SIG, sistemes d’informació, cartografia, anàlisi i programació d’aplicacions. El projecte final del Màster TIG aporta el suport rebut de les diferents organitzacions que aporten les idees i la voluntat de portar endavant els 19 projectes que s'han realitzat en aquesta edició (per un total de 142 al llarg dels 12 anys d’història).
El projecte final té un paper fonamental com a experiència formativa, primer contacte amb el món professional, i element indispensable d'avaluació final. La qualitat i nivell dels projectes finals de màster es el millor indicador de la formació i la capacitat professional adquirida pels nostres postgraduats, posteriorment ratificada per l'alt grau d'inserció laboral. De les 9 edicions completament finalitzades al gener de 2009, el 87% dels postgraduats treballen actualment en sistemes d'informació geogràfica.
El 1996, neix el Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica com una iniciativa formativa en el si del Departament de Geografia de la UAB, i més concretament entre les activitats del Laboratori d’Informació Geogràfica i de Teledetecció (LIGIT). Des d'aleshores s'han desenvolupat deu edicions del Màster TIG, bo i comptant amb els més rellevants professionals i professors del sector de les tecnologies de la geoinformació. Actualment se n'imparteix l’11a. edició.
Després de dotze anys de realització, el Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica és una oferta de formació de postgrau consolidada i de prestigi reconegut a nivell nacional i internacional.
És necessari confirmar l’assistència al telèfon 93 – 581 18 91 o al correu electrònic mtig@uab.cat.
Més informació:
Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica
Programa de Presentació Projectes Finals i Cloenda 10ª edició Màster TIG
Font: MTIG UAB
+ 18/02: El Ministerio de Medio Ambiente prepara mapas para detectar zonas inundables
Las inundaciones son el fenómeno natural catastrófico más común en Europa. Se calcula que el siglo pasado causaron unos tres millones de muertos en todo el mundo, más de la mitad del total de fallecidos a manos de la naturaleza. El Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino se propone detectar las zonas con más peligro de inundación de España, país especialmente proclive a esta catástrofe, y plasmarlas en un mapa. El proyecto, que costará 40 millones de euros, es pionero en Europa. Su objetivo: que los ciudadanos y las Administraciones puedan comprobar a golpe de ratón qué riesgo corren, por ejemplo, al licitar una obra a 50 metros de un punto concreto del Tajo. Ya está en marcha el estudio de las dos primeras cuencas hidrológicas (Cantábrico y Júcar), cuyos resultados se podrán consultar por internet a partir de la primavera.
La iniciativa, aplaudida por las ONG, llevaba tiempo planeando por el ministerio -según se rumorea por los pasillos, desde que se creó la cartera de Medio Ambiente (1996)-. El detonante: la fatídica riada de Badajoz de 1997, en la que murieron 24 personas, y que sucedió tan sólo un año después de la de Biescas, que dejó 87 muertos. 'Este proyecto supone otra evidencia de que el Gobierno sabe que el cambio climático es una realidad', comenta Aida Vila, de Greenpeace.
'Algunas Administraciones habían realizado estudios con anterioridad, pero nunca hubo un esfuerzo serio de elaborar un mapa a escala nacional', comenta Jesús Yagüe, subdirector general de la Gestión Integrada de Recursos Hidrológicos. La intención del ministerio es acabar con la duplicación de esfuerzos y ha conseguido poner a España a la cabeza de Europa, ya que ningún país miembro de la UE tiene un mapa de estas características -una directiva europea obliga a tenerlos como muy tarde para 2013, y España prevé acabarlo un año antes-.
El procedimiento va a ser largo. Se cartografiarán unos 30.000 kilómetros cuadrados de terreno. 'Cubriremos las áreas con verdadero riesgo de inundación, es decir, las zonas planas próximas a los cursos bajos de los grandes ríos de España', matiza Yagüe. Las zonas más peligrosas del país: la franja costera mediterránea y, en menor medida, Madrid y Andalucía.
Para la elaboración del mapa se utiliza la tecnología Lidar, que consiste en efectuar una serie de vuelos con unas cámaras de láser que reproducen el terreno con mucha fidelidad. A continuación se introducen en el plano datos -series históricas de precipitaciones y modelos hidráulicos con cantidades determinadas de agua (hidrogramas)- para detectar y marcar las zonas con más riesgo de inundación.
¿Qué pasará con las edificaciones situadas en esos puntos? 'Eso escapa de nuestras competencias. Las Administraciones tendrán que ponerse de acuerdo para ver qué hacer', reflexiona Yagüe.
Pero hay más. El Sistema Nacional de Cartografía de Zonas Inundables podrá suponer un ahorro a la larga. 'De acuerdo con las indemnizaciones del Consorcio Nacional de Seguros, estamos abonando una media de 800 millones de euros al año en concepto de compensación por daños de inundaciones', asegura Yagüe. El mapa reducirá con toda certeza esa suma.
Font: Cinco días
«« Primera | « Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | 52 | Següent » | Última »»
