notícies TIG
+ 10/06: Jornada: Els reptes de l'administració en matèria d'informació territorial
La directiva Inspire, l'arquitectura de serveis, l'aplicació d'aquests paradigmes a la cartografia cadastral i les eines que proporciona Oracle para la gestió de bases de dades espacials seran els temes sobre els quals experts de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), de la Direcció general de Cadastre (DGC) i de l'empresa Geograma debatran en una jornada, que se celebrarà a Vitòria-Gasteiz el dia 18 de juny.
L'esdeveniment s'enfocarà en la importància dels serveis en l'entorn de les normes ISO i els estàndards OGC, per a presentar el concepte fonamental que representen dintre de les IDES. Experts del IGN exposaran sobre aquests temes. La cartografia cadastral proporciona un bon exemple d'aplicació d'aquests conceptes, i en la jornada un expert de la DGC aprofundirà sobre aquest cas pràctic.
Font: Mundogeo
+ 05/06: Tu vida en 10 kilómetros
Las personas recorremos los mismos sitios una y otra vez, y con frecuencia no salimos de un área de aproximadamente un radio de 10 kilómetros. Esta es una de las conclusiones extraídas de un estudio elaborado por investigadores de la Northeastern University de Boston y publicado en la revista Nature.
"A pesar de la variedad en la historia de sus viajes, los humanos siguen pautas sencillas y reproducibles", asegura uno de los responsables de estudio, Albert-Laszlo Barabasi, de la Northeastern University. Los resultados de esta investigación podrían tener un impacto importante en el fenómeno de la movilidad humana, "desde la prevención de epidemias a la acuación en emergencias y el planeamiento urbano", añade Barabasi.
Algunos investigadores ya habían intentado rastrear los movimientos de las personas mediante los sistemas de GPS o las encuestas, pero resultaba muy caro. Otros, intentaban seguir el rastro de los billetes de dólar para ver qué caminos tomaban. Sin embargo, según el equipo responsable de este estudio, el seguimiento de los teléfonos móviles es el que ofrece un esquema más completo de los movimientos humanos.
Más de 100.000 usuarios de teléfonos móviles fueron seleccionados al azar entre una muestra de más de seis millones de personas. Cada vez que uno de los participantes enviaba o recibía un mensaje, o realizaba una llamada, la localización del terminal telefónico quedaba registrada en una base de datos. La medición se realizó durante seis meses, pero los investigadores aseguran que transcurridos dos meses ya era posible dibujar la pauta de movimiento de las personas.
Font: Cadena Ser
+ 05/06: Presentada la infraestructura de dades espacials de les Illes Balears (IDEIB)
El web http://www.ideib.cat pretén servir com a base per a construir la Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB). La IDE proveïx una base per al descobriment de dades espacials, amb avaluació i aplicació per a usuaris i proveïdors a tots els nivells governamentals, per al sector comercial, institucions no lucratives, sector acadèmic i públic en general.
En la web IDEIB trobaràs el conjunt de tecnologies, polítiques, estàndards i recursos humans que definiran i faran possible que les Illes Balears disposin d'una Infraestructura de Dades Espacials (IDE), on es publiqui la informació geogràfica de l'arxipèlag.
Sistema viu, ampliable i configurable
Segons els seus organitzadors, el contingut d'aquesta web es troba obert a debat, ja que una IDE no es planteja com un projecte amb un termini definit. Com bé diu el nom, es tracta d'una Infraestructura i, per tant, serà un sistema viu, ampliable i configurable. Aquest haurà de ser gestionat contínuament adaptant-se a nous requisits de futurs estàndards del sector i a les necessitats dels usuaris tant del govern de les Illes Balears, com de la ciutadania.
Font: Mundogeo
+ 02/06: Novetats de cartografia de l'Ajuntament de Girona - UMAT
Servidor de Cartografia: el plànol interactiu de Girona, incorpora un nou sistema de localitzar adreces, que selecciona la façana de cada edifici enlloc de tot l'immoble. Aquest mètode, que progressivament funcionarà a tots els serveis de cartografia al web, representa una millora de precisió i permet ubicar adreces en solars o edificis en obres.
S'ha actualitzat les pàgines web de geodèsia del web de la UMAT i la cartografia vinculada. S'ha incorporat les fitxes descriptives dels vèrtexs geodèsics nous de les últimes ampliacions de xarxa i s'ha retirat aquelles fitxes dels punts geodèsics que han quedat inoperatius.
S'ha actualitzat la cartografia analítica corresponent a les llicències d'obres i edificació. Hi podeu consultar llicències d'obra segons l'any de construcció i el nombre de plantes sobre i sota rasant dels edificis de la ciutat, respectivament. La cartografia d'anys anteriors resta disponible en format ArcReader a l'apartat corresponent.
S'ha incorporat la informació del Pla de Millora Urbana de la UA 17 Puig d'Àligues al web de planejament.
Font: DMAH
+ 02/06: La invasió dels mapes digitals
Els ciutadans s'han descarregat 1,3 milions de mapes de la plana web de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) en només 22 mesos. Durant els 26 anys de vida d'aquest ens, creat pel Parlament l'any 1982, l'ICC s'ha anat adaptant a les noves tecnologies. Sense deixar de fer els mapes de paper tradicionals, s'ha endinsat amb èxit en el món dels plànols digitals. De fet, Catalunya és un dels països que surt més ben detallat al Google Earth perquè aquesta aplicació utilitza mapes de satèl·lits facilitats per l'Institut Cartogràfic. El director d'aquesta institució, Jaume Miranda, avança que ja estan treballant perquè aquest any els plànols de Google Earth encara tinguin més bona resolució i utilitzin una toponomàstica més rigorosa que l'actual.
No fa tant de temps, els alumnes aprenien geografia calcant els mapes amb un paper vegetal, era l'època en què per arribar a una destinació desconeguda el conductor feia servir un mapa. Ara ja hi ha programes informàtics que permeten que els estudiants es facin els mapes a mida i molts cotxes porten de sèrie un GPS per guiar el conductor. Els mapes de paper no han desaparegut, però els digitals estan guanyant adeptes.
El món ja no es coneix fent girar un globus terrestre amb el dit sinó sobrevolant-lo sense moure's de la cadira, amb el Google Earth.
L'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), que depèn del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha sabut adaptar-se a les noves tecnologies. Ja estan treballant en la tercera versió de la plana web, de la qual els particulars han baixat 1,3 milions de mapes en 22 mesos. Les imatges preses pel satèl·lit que es poden trobar en aquesta web són les mateixes que hi ha a Google Earth. Fa un any i mig, el Cartogràfic va cedir els seus mapes a la branca europea de Google. Actualment a la xarxa hi ha la segona versió de l'ortofotomapa amb informació del 2005 i el 2006, explica Miranda. El director recalca que “la imatge actual dels mapes és homogènia”, és a dir, “té la mateixa precisió i resolució a tot el territori”. La resolució és de 50 centímetres, diu Miranda, i només països com ara Suïssa, Alemanya i la Gran Bretanya tenen una resolució millor en alguna part del seu territori. Perseguint l'objectiu d'oferir un producte millorat, el Cartogràfic ja està treballant en una nova versió dels mapes de Google.
Aquests tindran una definició més bona i la toponomàstica serà més rigorosa: “Aquest any s'inclouran 40.000 topònims normalitzats del Nomenclàtor de Catalunya”, explica Miranda.
Només hi ha dos punts que no apareixen en les imatges preses pel satèl·lit: el castell de Montjuïc i els radars militars de detecció ràpida d'avions ubicats a Roses. La legislació espanyola té prohibit ubicar objectius declarats militars en la cartografia, i per això es veuen dues taques plenament identificades.
El servei de la web és només un dels que ofereix el Cartogràfic. Miranda defineix aquesta institució com “una agència de servei al govern, a les administracions locals i als ciutadans”. La producció de l'ICC se centra en cartografia topogràfica, d'imatge i de temàtica, atles i bases cartogràfiques.
A partir d'aquest material es fan les sèries. De la base topogràfica 1:5.000, se'n deriva el mapa topogràfic de Catalunya a escala 1:5.000, 1:10.000 o 1:25.000 que s'actualitza periòdicament. De l'ICC també depèn la cartoteca, on es poden consultar mapes, fotos aèries i llibres.
Encàrrecs del govern
A banda d'aquests mapes i sèries institucionals, l'ICC també treballa per l'administració. Elabora, per exemple, el mapa de delimitació territorial que permet determinar les fronteres administratives entre els municipis. Ara, amb la col·laboració del Departament de Governació, estan replantejant 2.041 límits territorials de municipis catalans. La planificació dels espais fluvials de Catalunya per determinar quines són les zones inundables és un altre projecte que actualment està fent el Cartogràfic amb la col·laboració dels departaments de Medi Ambient i Política Territorial.
La cartoteca: un gran magatzem de plànols
L'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), a més de produir mapes, els recopila a la seva cartoteca: una gran biblioteca oberta al públic que emmagatzema plànols, llibres i imatges. Té com a objectiu posar a l'abast del públic tota la documentació del seu fons així com augmentar-lo tant amb cartografia antiga com de contemporània procedents de diferents indrets d'arreu del planeta. Malgrat tot, el director de l'ICC, Jaume Miranda, lamenta que “una part important de la cartografia històrica de Catalunya és fora del país, ja que les institucions pròpies tenen pocs anys d'història”. Les primeres representacions cartogràfiques que es poden trobar de Catalunya daten del segle XV; les anteriors a aquest segle són en facsímils, explica Miranda.
La cartoteca no només té mapes locals sinó també universals. A banda de diversos fons cartogràfics formats per un total de 300.000 mapes, plànols i vistes urbanes també hi ha un fons bibliogràfic, fotogràfic i documental. Té més de 40.000 llibres, i pel que fa al fons fotogràfic aeri té 350.000 negatius que reprodueixen el territori de Catalunya al llarg del segle XX. En un dels fons fotogràfics destaquen les imatges aèries obliqües, les més antigues són del 1929, del fotògraf J. Gaspar.
A banda de poder consultar tota aquesta documentació a la cartoteca, que està situada a la mateixa seu de l'ICC, al parc de Montjuïc, també es pot consultar per internet. Fa 6 anys, el 2002, es va començar la digitalització dels fons cartogràfics amb l'objectiu de facilitar l'accés a tot aquest material a través de la plana web de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
La informació ve de l'aire
El procés d'elaboració d'un mapa comença a l'aire. Un avió instrumentat sobrevola el territori que ha de cartografiar. Té incorporat uns sistemes de navegació específics i una càmera digital de 100 megapíxels que permet fer la mateixa foto des de diferents punts de vista. L'únic que té de semblant aquesta màquina amb les casolanes és la forma. L'avió també pot dur altres tipus de sensors. Un d'aquests sensors, per exemple, permet recollir la informació dels diferents relleus del terreny. Un altre tipus obté imatges multiespectrals, és a dir, veu les zones calentes i fredes que són imperceptibles per l'ull humà.
Totes les imatges i les seves informacions intrínseques se sobreposen. És a partir d'aquesta superposició que s'obté tota la informació per fer un mapa. Totes les dades dels fotogrames es digitalitzen i des dels ordinadors es pot fer el que anomenen la «restitució». És a dir, dibuixar en tres dimensions el territori i extreure'n la informació necessària per fer el mapa. Tot això només són peces d'un gran puzle que s'ha de muntar i completar amb el treball de camp que permet incorporar informació no visible en els fotogrames, com per exemple la toponímia: el nom dels llocs. Un cop concloses aquestes tasques s'obté la imatge del mapa que s'acabarà editant.
Seguint aquests processos és com s'està actualitzant el mapa topogràfic escala 1:5.000 de Catalunya. Aquest any, l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) ha de revisar la demarcació de Girona, en total han de supervisar 800 fulls d'un total de 4.274 que té la sèrie Mapa Topogràfic de Catalunya en aquesta escala. L'actualització del mapa només és un dels gairebé 200 projectes que té previst fer aquest any l'ICC i pels que ha necessitat uns 35.000 fotogrames que són producte de centenars d'hores de vols.
Entrevista a Ed Parsons, responsable del contingut geogràfic de Google Maps i Google Earth
“Catalunya és d'on s'han pogut obtenir millors imatges per a Google Earth”:
-En què es basa l'èxit d'un projecte com ara Google Earth?
–“Una de les claus és posar a disposició dels usuaris imatges de prou qualitat perquè puguin reconèixer una cosa tan pròxima a ells com el lloc on viuen. Per això s'ha creat una connexió emocional amb aquesta imatge aèria del territori. I, per cert, Catalunya és una de les àrees del món on hem pogut obtenir millors imatges aèries gràcies a la col·laboració de l'Institut Cartogràfic. I això no passa a tot arreu”
-Quan accedeixes a Google Earth, la sensació és que sembla difícil de superar, aquest projecte.
–“Encara hem de millorar les imatges i actualitzar-les. La informació ha de ser de més qualitat i molt més temàtica”.
-En l'àmbit de la cartografia, els reptes deuen ser que cada vegada sigui més real?
–“Sí. La visió de futur són els dispositius mòbils.
L'objectiu final és que l'usuari, sigui on sigui, tingui la informació que necessita o vol en aquell precís moment. I tingui els indicadors que necessita a través del mapa sense que ningú li digui res. Per això ja sabem que la cartografia i els mòbils aniran molt lligats en un futur.”
-Què reivindica com a investigador i usuari?
–“M'agradaria veure un canvi social de la informació, com un bé comú, perquè molta de la informació pública encara es manté tancada i no és permesa als usuaris. "
Font: El Punt
«« Primera | « Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | Següent » | Última »»
