notícies TIG
El proper 13 de març, els alumnes de la 10a. edició del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica presenten els seus projectes finals, dintre de l’acte de cloenda de la promoció 2007-2009.
Els projectes finals del màster que es presenten s’han desenvolupat dintre dels quatre camps d’implantació dels SIG, sistemes d’informació, cartografia, anàlisi i programació d’aplicacions. El projecte final del Màster TIG aporta el suport rebut de les diferents organitzacions que aporten les idees i la voluntat de portar endavant els 19 projectes que s'han realitzat en aquesta edició (per un total de 142 al llarg dels 12 anys d’història).
El projecte final té un paper fonamental com a experiència formativa, primer contacte amb el món professional, i element indispensable d'avaluació final. La qualitat i nivell dels projectes finals de màster es el millor indicador de la formació i la capacitat professional adquirida pels nostres postgraduats, posteriorment ratificada per l'alt grau d'inserció laboral. De les 9 edicions completament finalitzades al gener de 2009, el 87% dels postgraduats treballen actualment en sistemes d'informació geogràfica.
El 1996, neix el Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica com una iniciativa formativa en el si del Departament de Geografia de la UAB, i més concretament entre les activitats del Laboratori d’Informació Geogràfica i de Teledetecció (LIGIT). Des d'aleshores s'han desenvolupat deu edicions del Màster TIG, bo i comptant amb els més rellevants professionals i professors del sector de les tecnologies de la geoinformació. Actualment se n'imparteix l’11a. edició.
Després de dotze anys de realització, el Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica és una oferta de formació de postgrau consolidada i de prestigi reconegut a nivell nacional i internacional.
És necessari confirmar l’assistència al telèfon 93 – 581 18 91 o al correu electrònic mtig@uab.cat.
Més informació:
Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica
Programa de Presentació Projectes Finals i Cloenda 10ª edició Màster TIG
Font: MTIG UAB
+ 18/02: El Ministerio de Medio Ambiente prepara mapas para detectar zonas inundables
Las inundaciones son el fenómeno natural catastrófico más común en Europa. Se calcula que el siglo pasado causaron unos tres millones de muertos en todo el mundo, más de la mitad del total de fallecidos a manos de la naturaleza. El Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino se propone detectar las zonas con más peligro de inundación de España, país especialmente proclive a esta catástrofe, y plasmarlas en un mapa. El proyecto, que costará 40 millones de euros, es pionero en Europa. Su objetivo: que los ciudadanos y las Administraciones puedan comprobar a golpe de ratón qué riesgo corren, por ejemplo, al licitar una obra a 50 metros de un punto concreto del Tajo. Ya está en marcha el estudio de las dos primeras cuencas hidrológicas (Cantábrico y Júcar), cuyos resultados se podrán consultar por internet a partir de la primavera.
La iniciativa, aplaudida por las ONG, llevaba tiempo planeando por el ministerio -según se rumorea por los pasillos, desde que se creó la cartera de Medio Ambiente (1996)-. El detonante: la fatídica riada de Badajoz de 1997, en la que murieron 24 personas, y que sucedió tan sólo un año después de la de Biescas, que dejó 87 muertos. 'Este proyecto supone otra evidencia de que el Gobierno sabe que el cambio climático es una realidad', comenta Aida Vila, de Greenpeace.
'Algunas Administraciones habían realizado estudios con anterioridad, pero nunca hubo un esfuerzo serio de elaborar un mapa a escala nacional', comenta Jesús Yagüe, subdirector general de la Gestión Integrada de Recursos Hidrológicos. La intención del ministerio es acabar con la duplicación de esfuerzos y ha conseguido poner a España a la cabeza de Europa, ya que ningún país miembro de la UE tiene un mapa de estas características -una directiva europea obliga a tenerlos como muy tarde para 2013, y España prevé acabarlo un año antes-.
El procedimiento va a ser largo. Se cartografiarán unos 30.000 kilómetros cuadrados de terreno. 'Cubriremos las áreas con verdadero riesgo de inundación, es decir, las zonas planas próximas a los cursos bajos de los grandes ríos de España', matiza Yagüe. Las zonas más peligrosas del país: la franja costera mediterránea y, en menor medida, Madrid y Andalucía.
Para la elaboración del mapa se utiliza la tecnología Lidar, que consiste en efectuar una serie de vuelos con unas cámaras de láser que reproducen el terreno con mucha fidelidad. A continuación se introducen en el plano datos -series históricas de precipitaciones y modelos hidráulicos con cantidades determinadas de agua (hidrogramas)- para detectar y marcar las zonas con más riesgo de inundación.
¿Qué pasará con las edificaciones situadas en esos puntos? 'Eso escapa de nuestras competencias. Las Administraciones tendrán que ponerse de acuerdo para ver qué hacer', reflexiona Yagüe.
Pero hay más. El Sistema Nacional de Cartografía de Zonas Inundables podrá suponer un ahorro a la larga. 'De acuerdo con las indemnizaciones del Consorcio Nacional de Seguros, estamos abonando una media de 800 millones de euros al año en concepto de compensación por daños de inundaciones', asegura Yagüe. El mapa reducirá con toda certeza esa suma.
Font: Cinco días
+ 18/02: Hidrografia a INSPIRE
La proposta d'especificació de dades presentada pel grup de Treball sobre Hidrografia d'INSPIRE s’ha elaborat sobre la base de la informació de referència aportada pel SDIC i LMO, a partir del coneixement expert dels seus membres i amb la necessitat de satisfer els requeriments d’informació de les diferents directives europees relacionades amb l’aigua. En concret, la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.
El model està format per tres paquets diferenciats, cadascun pensat per a satisfer un ús diferent: la realitat física de les aigües (el que anomenen physical waters, una informació pensada per a l’ús de la hidrografia com a referència en representacions cartogràfiques), el model de xarxa (pensat per a modelatge i anàlisi espacial) i les unitats de gestió i informe (relacionat amb les necessitats de la Directiva 2000/60/CE) més un quart paquet d’elements relacionats amb la hidrografia. Els paquets poden ser utilitzats per separat, encara que és evident que els forts vincles entre ells enriqueixen el producte final i poden permetre la integració de diferents tipus de dades en una única base harmonitzada.
Donada la varietat tant geomètrica com de detall en quant a l’aixecament de les xarxes hídriques en els diversos països de la UE, en l’especificació no es contempla una representació geomètrica específica (s’ha optat per permetre escollir entre diverses possibilitats) ni un nivell de detall concret. Com a solució, s’aporten mecanismes d’intercanvi. D’aquesta forma, no obstant això, continua existint una gran heterogeneïtat en quant a densitat d’informació entre els diferents membres de la Comunitat Europea. El mateix es pot dir del detall en atributs, on s’ha optat per utilitzar descripcions de classes el més genèriques possible.
En canvi, per la seva importància i les interrelacions existents, s’ha optat per incloure les descripcions geogràfiques de les masses d’aigua definides per la Directiva 2000/60, i incloses en el tema tenint en compte que existeixen altres temes d'INSPIRE que les completen. És per això que en l’especificació es fa esment constant a la dualitat aigües físiques/objectes relacionats, tal com es mostra en la imatge inferior presa del document d’especificacions.
En l'Annex B del document s’han inclòs diverses explicacions informatives sobre diversos punts relacionats amb el desenvolupament de l’especificació. Resulta molt interessant per a constatar les diferents problemàtiques a les quals s’han enfrontat en el Grup de Treball.
Dolors Barrot, del ICC, ha participat en el Grup de Treball a proposta de la Comissió Especialitzada de Normes del Consell Superior Geogràfic. Destaca el gran esforç que s'ha fet per aconseguir el present esborrany. D’una banda, els objectius a complir eren molt ambiciosos i, per un altra, al tractar-se d’un tema de caràcter interdisciplinari, ha trobat a faltar la participació d’algun perfil d’expert, que s’ha intentat resoldre amb una estreta col•laboració amb el grup tècnic de WISE. La falta d’especificacions en altres temes ha fet que s’hagin d’apuntar algunes solucions que segurament seran provisionals, com per exemple la necessitat de garantir la continuïtat de les xarxes en el cas de l’existència d’aigües subterrànies o cursos discontinus.
En el Grup de Treball s’és conscient d’algunes mancances. Entre altres coses, no s’han proposat regles de generalització cartogràfica tot i que sí que es parla de la representació. Malgrat tot, Dolors considera que el procés encara no ha acabat i haurà l’oportunitat de considerar els comentaris fets en la present consulta. També serà important posar en comú l’especificació amb la resta d’especificacions d’altres temes. En quant a la implementació a Espanya, Dolors no creu que existeixin massa dificultats, encara que troba a faltar una major participació en aquest tipus de Grups de Treball de gent del sud d'Europa, ja que solen estar formats per experts que viuen realitats geogràfiques molt diferents. La visió sobre la importància de l’aigua i la seva gestió, per a un mediterrani, és molt diferent a la que pugui tenir un centreeuropeu, per posar un exemple.
Font: Blog IDEE
+ 09/02: Atles dels municipis rurals de Catalunya
A principis de febrer s’ha presentat des del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) l’Atles dels municipis rurals de Catalunya, elaborat pel CEDRICAT. Actualment hi ha disponibles els següents àmbits: Comarques Centrals, Alt Pirineu i Aran, Terres de l’Ebre i Ponent. Properament, s’ampliarà a la resta del territori català.
L’Atles dels municipis rurals de Catalunya és un recull exhaustiu d’indicadors i dades estadístiques de població i territori, economia i planificació territorial i medi ambient, presentades de manera sintètica, gràfica i entenedora, de tots els municipis de Catalunya. Aquests indicadors reflecteixen l’evolució recent i la situació actual en diversos aspectes dels municipis rurals de Catalunya, però també dels municipis semi-urbans i urbans, perquè sovint no és possible entendre les seves transformacions i dinàmiques sense prendre en consideració el territori envoltant. És per això que, si bé el nom d’aquesta eina és Atles dels municipis rurals de Catalunya, no se’n pot excloure la resta de municipis, semi-urbans i urbans, com a territori que constantment es relaciona amb les àrees rurals i en determina, en part, les tendències recents.
Font: CEDRICAT
+ 05/02: Nou portal Directions Magazine en espanyol
Des del dia dos de febrer està en funcionament la versió espanyola del portal Directions Magazine per a Amèrica llatina i Espanya.
Butlletins de notícies, espais publicitaris, notes de premsa,
entrevistes, espais dedicats a la formació, son alguns dels serveis que s’hi poden trobar.
Font: Directions Magazine
«« Primera | « Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | Següent » | Última »»
