Fons d'Articles

Quan em van demanar d'escriure un article presentant productes del nostre SIG, vaig pensar en fer una llista mes o menys exhaustiva dels productes que al llarg d'aquests últims anys hem realitzat per iniciativa pròpia o en resposta a peticions dels departaments de l'Ajuntament, juntament amb una breu descripció de cadascun d'ells, precedida per una introducció històrica del nostre projecte de Sistema d'Informació del Territori. Finalment he optat, aconsellat pels meus companys (agraeixin doncs a ells el que s' ho estalviïn), per exposar amb un cert detall, un únic producte que, tot i que va adreçat a solucionar una problemàtica concreta pròpia de l'administració municipal amb un impacte evident al teixit econòmic de la ciutat, ha transcendit l'objecte inicial, merament fiscal, per convertir-se en un observatori de l'evolució de l'activitat econòmica al municipi. És doncs un exemple de com la utilització d'un SIG permet aprofitar dades, inicialment recollides per una finalitat, integrar-les amb altres i obtenir un major rendiment dels esforços que precisa la seva obtenció i manteniment.

El projecte

Els Ajuntaments tenen l'obligació legal de classificar les vies publiques del seu municipi segons la capacitat que tenen per afavorir el desenvolupament d'activitats econòmiques. Aquesta classificació afecta a les quotes de l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) i en el nostre cas la taxa de guals i la de taules i cadires (terrasses de bars a la via pública).

Al llarg dels anys s'havia anat consolidant un sistema de categories basat en l'opinió experta d'un seguit de tècnics que, gràcies al seu coneixement de la realitat, afinaven prou. Malgrat això, aquest sistema era de difícil justificació, en tant que que les categories es recolzaven sobre una opinió subjectiva.

L'impossibilitat d'arribar a acords amb els diferents agents i la manca de justificació objectiva va portar a l'Àrea econòmica de l'Ajuntament a plantejar la necessitat de trobar una metodologia de determinació que es recolzés en dades objectives, que fos fàcilment revisable i que (això va ser afegit a posteriori per l'equip de projecte), pogués obtenir el màxim consens, a la pròpia metodologia, del agents econòmics de la població, representats en aquest cas per El Consell Econòmic i Social, òrgan consultiu que informa els assumptes de política fiscal i de promoció econòmica abans de la aprovació per l'Ajuntament.

Metodologia de treball

Es va formar un equip de projecte compost per un inspector tributari, que pertanyia a l'Àrea econòmica i que aportava el coneixement de l'impost i l'experiència de carrer en quant al comerç local, un programador del departament d'informàtica i el responsable del SIG municipal, tots dos de l'Àrea de Sistemes d'informació.

A l'inici del projecte un grup ampli d'interlocutors va determinar quines característiques de les vies públiques es suposava que tenien impacte sobre l'activitat econòmica. Decisió no exempta de discussió perque, al contrari del que es podria pensar, no són factors de disseny urbà determinants, com es va demostrar en els resultats finals de l'estudi proposta, sinó que com a molt són simplement afavoridors o dificultadors de la normal evolució de l'activitat. 

Es va determinar com a unitat d'estudi el tram de via pública, representat al SIG com a segment de l'eix d'una via entre dues cruïlles consecutives. Aquest element d'informació que és part de la informació bàsica del nostre SIG, conté informació del codi de via i de la numeració inicial i final, parell i senar que li correspon.

Sobre aquesta base es va recollir la informació que hauria de servir per a la determinació de la categoria, composada per dos grups fonamentals d'informacions:

1. Informacions descriptives de característiques del tram:

• Qualitat de la urbanització
• Tipologia urbana
• Existència de zones blaves
• Proximitat a focus econòmics reconeguts, entesa com la distancia del punt mig del tram als punts d'atracció econòmica, bàsicament mercats, calculada mitjançant eines del propi SIG.

2. Informacions quantitatives de l'activitat econòmica del tram

Gràcies a l'estructura d'adreces continguda als trams va ser possible assignar a cada tram els registres del cens de l'IAE corresponents. Prèviament aquests havien estat codificats en 12 grups genèrics en funció de llurs epígrafs d'activitat i havien estat eliminades les activitats que s'exerceixen sense domicili fix. Això ens va permetre d'informar cada tram amb el nombre total d'activitats de cada grup i la superfície total d'activitat.

Arrib aquest punt es va poder deduir determinades relacions entre els diferents factors estudiats que portaren a la formulació d'una proposta de classificació basada en el càlcul d'una puntuació per cada tram, i la distribució d'aquest per rangs.

Per a obtenir la puntuació d'un tram es pondera el nombre d'activitats de cada grup per una puntuació unitària que valorava l'atractiu que cada tipus d'activitat afegia al tram (és evident que el comerç al detall alimentari es distribueix per tot el nucli residencial, mentre que la banca i el detall no alimentari tendeixen a agrupar-se en trams qualificats, o que els tallers d'oficis eludeixen les zones fortament comercials, llevat que vagin associades a una botiga). El sumatori d'aquestes puntuacions parcials és afectat pels factors derivats de les informacions descriptives. Amb les puntuacions obtingudes es van provar diferents fòrmules de distribució estadística, essent la distribució per quantils la que donà els resultats òptims.

Tot el disseny de la base de dades es va fer de manera que, tant les puntuacions unitàries de cada grup d'activitats com els factors correctors, residissin en taules auxiliars, de tal manera que fos senzill introduir modificacions sense haver de retocar ni les rutines de càlcul ni la informació dels trams. Aquest procediment va permetre d'avançar per aproximacions successives fins a validar la metodologia i la fa prou flexible per a futures adaptacions.

Resultats del projecte

La metodologia va ser aprovada per el Consell Econòmic i Social i la proposta de categories resultant per 1998 pel Ple de l'Ajuntament. Únicament va ser necessari introduir per la proposta de 1999 un corrector no previst inicialment que pondera la capacitat física del tram per acollir activitat en funció de la seva longitud útil, també deduïda del SIG.

La proposta per 1999 va ser aprovada com la del l'any anterior i llevat d'imprevistos s'utilitzarà per a preparar la proposta per l'exercici 2000.

Tanmateix la disponibilitat de dues "fotografies" de la distribució de l'activitat econòmica, en dos exercicis consecutius i amb metodologies uniformes ens permet observar l'evolució. Amb una perspectiva temporal més dilatada serà possible analitzar les tendències, cosa que hauria de repercutir en el disseny de polítiques de promoció econòmica.

Relacionat cada registre d'IAE amb el tram de via publica al que resta assignat es pot analitzar l'existència d'una determinada activitat en un tram o grup de trams com a suport a la ubicació de noves activitats, o obtenir informació detallada de les activitats instal·lades en un tram de carrer com a informació de partida per a tasques d'inspecció tributaria

.

Per tal de mantenir viu el projecte i poder garantir la realització anyal de l'estudi proposta s'ha incidit especialment en la sistematització, en la mida del possible, de la metodologia, i han estat assignades les tasques derivades als departaments de Rendes i Informació del Territori.

Restaria, per tal de perfeccionar el mètode, tractar la unitat de local, (l'IAE es liquida per epígraf, i hi poden haver diversos en un únic establiment), que es podrà assolir quant quedi enllestit el cens d'activitats que esta realitzant actualment l'empresa municipal de promoció econòmica CORESSA, i els mecanismes de relació d'aquesta informació amb l'IAE.

Com a conclusió queda dir que el fet que aquest projecte porti ja dos anys d'implantació efectiva ens fa sentir que l'esforç dedicat no ha sigut en vá i que les eines emprades son les adequades, sobre tot si tenim en compte la polivalència dels resultats, la qual, esta en relació directa amb la utilització del SIG.

Cal esmentar que si aquest projecte s'ha resolt correctament es gràcies, d'una banda, a la disponibilitat d’informació de base estructurada, una feina sovint grisa però imprescindible i, d'altra, a la implicació decidida de la direcció de les àrees participants, Econòmica i Sistemes d'informació. No oblidem que tot projecte d'innovació té impacte a les organitzacions i genera resistències que no poden ser sistemàticament obviades des d’el plantejament inicial. No n’hi ha prou amb uns bons mitjans tècnics i una informació de base acurada, cal la implicació de l'organització tant als nivells amb més capacitat de decisió com als de gestió, recolzant les iniciatives integradores.