BITS de SIG 6
|
Presentació Notícies Presentació, per Lluís Sancliment Torna a aparèixer BITS de SIG, ara només en suport digital. La secció "Col.laboració" vol difondre projectes madurs o ja desenvolupats que representen una aportació científica o metodològica. "Notícies" és un conjunt d'informacions més breus, sobre les activitats de les administracions públiques, empreses i universitats. Altres seccions de la nostra plana de Web son: - "Administracions públiques, empreses i universitats relacionades amb els SIG a Catalunya" és una llista (que caldrà anar completant i actualitzant amb la vostra col.laboració) que pot ajudar a agilitzar la demanda i l'oferta de llocs de treball relacionats amb el SIG i a augmentar els contactes entre nosaltres. - "Cartografia digital gratuïta", per a descarregar. - "Altres planes de Web d'interès" Ajuda'ns, envia'ns col.laboracions, notícies breus i suggerències. Vols sortir a la llista d'entitats de SIG catalanes? Envia'ns les teves dades. Metodologia
per a la determinació de les categories fiscals Quan em van demanar d'escriure un article presentant productes del nostre SIG, vaig pensar en fer una llista mes o menys exhaustiva dels productes que al llarg d'aquests últims anys hem realitzat per iniciativa pròpia o en resposta a peticions dels departaments de l'Ajuntament, juntament amb una breu descripció de cadascun d'ells, precedida per una introducció històrica del nostre projecte de Sistema d'Informació del Territori. Finalment he optat, aconsellat pels meus companys (agraeixin doncs a ells el que s' ho estalviïn), per exposar amb un cert detall, un únic producte que, tot i que va adreçat a solucionar una problemàtica concreta pròpia de l'administració municipal amb un impacte evident al teixit econòmic de la ciutat, ha transcendit l'objecte inicial, merament fiscal, per convertir-se en un observatori de l'evolució de l'activitat econòmica al municipi. És doncs un exemple de com la utilització d'un SIG permet aprofitar dades, inicialment recollides per una finalitat, integrar-les amb altres i obtenir un major rendiment dels esforços que precisa la seva obtenció i manteniment. El projecte Els Ajuntaments tenen l'obligació legal de classificar les vies publiques del seu municipi segons la capacitat que tenen per afavorir el desenvolupament d'activitats econòmiques. Aquesta classificació afecta a les quotes de l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) i en el nostre cas la taxa de guals i la de taules i cadires (terrasses de bars a la via pública). Al llarg dels anys s'havia anat consolidant un sistema de categories basat en l'opinió experta d'un seguit de tècnics que, gràcies al seu coneixement de la realitat, afinaven prou. Malgrat això, aquest sistema era de difícil justificació, en tant que que les categories es recolzaven sobre una opinió subjectiva. L'impossibilitat d'arribar a acords amb els diferents agents i la manca de justificació objectiva va portar a l'Àrea econòmica de l'Ajuntament a plantejar la necessitat de trobar una metodologia de determinació que es recolzés en dades objectives, que fos fàcilment revisable i que (això va ser afegit a posteriori per l'equip de projecte), pogués obtenir el màxim consens, a la pròpia metodologia, del agents econòmics de la població, representats en aquest cas per El Consell Econòmic i Social, òrgan consultiu que informa els assumptes de política fiscal i de promoció econòmica abans de la aprovació per l'Ajuntament. Metodologia de treball Es va formar un equip de projecte compost per un inspector tributari, que pertanyia a l'Àrea econòmica i que aportava el coneixement de l'impost i l'experiència de carrer en quant al comerç local, un programador del departament d'informàtica i el responsable del SIG municipal, tots dos de l'Àrea de Sistemes d'informació. A l'inici del projecte un grup ampli d'interlocutors va determinar quines característiques de les vies públiques es suposava que tenien impacte sobre l'activitat econòmica. Decisió no exempta de discussió perque, al contrari del que es podria pensar, no són factors de disseny urbà determinants, com es va demostrar en els resultats finals de l'estudi proposta, sinó que com a molt són simplement afavoridors o dificultadors de la normal evolució de l'activitat. Es va determinar com a unitat d'estudi el tram de via pública, representat al SIG com a segment de l'eix d'una via entre dues cruïlles consecutives. Aquest element d'informació que és part de la informació bàsica del nostre SIG, conté informació del codi de via i de la numeració inicial i final, parell i senar que li correspon.
Sobre aquesta base es va recollir la informació que hauria de servir per a la determinació de la categoria, composada per dos grups fonamentals d'informacions:
Arrib aquest punt es va poder deduir determinades relacions entre els diferents factors estudiats que portaren a la formulació d'una proposta de classificació basada en el càlcul d'una puntuació per cada tram, i la distribució d'aquest per rangs. Per a obtenir la puntuació d'un tram es pondera el nombre d'activitats de cada grup per una puntuació unitària que valorava l'atractiu que cada tipus d'activitat afegia al tram (és evident que el comerç al detall alimentari es distribueix per tot el nucli residencial, mentre que la banca i el detall no alimentari tendeixen a agrupar-se en trams qualificats, o que els tallers d'oficis eludeixen les zones fortament comercials, llevat que vagin associades a una botiga). El sumatori d'aquestes puntuacions parcials és afectat pels factors derivats de les informacions descriptives. Amb les puntuacions obtingudes es van provar diferents fòrmules de distribució estadística, essent la distribució per quantils la que donà els resultats òptims.
Tot el disseny de la base de dades es va fer de manera que, tant les puntuacions unitàries de cada grup d'activitats com els factors correctors, residissin en taules auxiliars, de tal manera que fos senzill introduir modificacions sense haver de retocar ni les rutines de càlcul ni la informació dels trams. Aquest procediment va permetre d'avançar per aproximacions successives fins a validar la metodologia i la fa prou flexible per a futures adaptacions. Resultats del projecte La metodologia va ser aprovada per el Consell Econòmic i Social i la proposta de categories resultant per 1998 pel Ple de l'Ajuntament. Únicament va ser necessari introduir per la proposta de 1999 un corrector no previst inicialment que pondera la capacitat física del tram per acollir activitat en funció de la seva longitud útil, també deduïda del SIG. La proposta per 1999 va ser aprovada com la del l'any anterior i llevat d'imprevistos s'utilitzarà per a preparar la proposta per l'exercici 2000. Tanmateix la disponibilitat de dues "fotografies" de la distribució de l'activitat econòmica, en dos exercicis consecutius i amb metodologies uniformes ens permet observar l'evolució. Amb una perspectiva temporal més dilatada serà possible analitzar les tendències, cosa que hauria de repercutir en el disseny de polítiques de promoció econòmica. Relacionat cada registre d'IAE amb el tram de via publica al que resta assignat es pot analitzar l'existència d'una determinada activitat en un tram o grup de trams com a suport a la ubicació de noves activitats, o obtenir informació detallada de les activitats instal·lades en un tram de carrer com a informació de partida per a tasques d'inspecció tributaria . Per tal de mantenir viu el projecte i poder garantir la realització anyal de l'estudi proposta s'ha incidit especialment en la sistematització, en la mida del possible, de la metodologia, i han estat assignades les tasques derivades als departaments de Rendes i Informació del Territori. Restaria, per tal de perfeccionar el mètode, tractar la unitat de local, (l'IAE es liquida per epígraf, i hi poden haver diversos en un únic establiment), que es podrà assolir quant quedi enllestit el cens d'activitats que esta realitzant actualment l'empresa municipal de promoció econòmica CORESSA, i els mecanismes de relació d'aquesta informació amb l'IAE. Com a conclusió queda dir que el fet que aquest projecte porti ja dos anys d'implantació efectiva ens fa sentir que l'esforç dedicat no ha sigut en vá i que les eines emprades son les adequades, sobre tot si tenim en compte la polivalència dels resultats, la qual, esta en relació directa amb la utilització del SIG. Cal esmentar que si aquest projecte s'ha resolt correctament es gràcies, d'una banda, a la disponibilitat d’informació de base estructurada, una feina sovint grisa però imprescindible i, d'altra, a la implicació decidida de la direcció de les àrees participants, Econòmica i Sistemes d'informació. No oblidem que tot projecte d'innovació té impacte a les organitzacions i genera resistències que no poden ser sistemàticament obviades des d’el plantejament inicial. No n’hi ha prou amb uns bons mitjans tècnics i una informació de base acurada, cal la implicació de l'organització tant als nivells amb més capacitat de decisió com als de gestió, recolzant les iniciatives integradores.
Projecte de planificació contra incendis de la Comarca del Bages El passat dia 5 de novembre de 1999, desprès d’un any de treball i en el transcurs d’un acte presidit per l’anterior conseller d’Agricultura Sr. Francesc Xavier Marimon, es va presentar a Manresa el resultat final del treball que, com a proposta, va ser premiat per la Fundació Caixa de Manresa el 1998. El treball nomenat "Planificació territorial i organització de la lluita contra els incendis forestals del Bages" ha estat realitzat per un equip de professors del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona dirigit per Rufí Cerdan i culmina bona part dels treballs iniciats el 1994 amb la creació del SIG per a la lluita contra els incendis forestals. Amb la finalitat de definir propostes d’actuació preventives ajustades al territori, el projecte s’ha servit de les potencialitats d’anàlisi del SIG (Arc/Info) i dels aplicatius que simulen el desenvolupament dels incendis forestals, concretament del programa FARSITE. Així s’han pogut estudiar les pautes de regularitat en la distribució dels focus d’incendi i les seves causes, s’ha avaluat la vulnerabilitat de les distintes masses forestals amb posterioritat a la simulació dels incendis segons els escenaris meteorològics més representatius, facilitant la delimitació de les línies tallafocs; s’ha analitzat l’efectivitat dels dispositius de vigilància; s’ha valorat l’accessibilitat de tota la xarxa viària per determinar l’ubicació òptima de noves casernes de bombers per reduir el temps d’accés a les masses forestals, i s’ha analitzat la distribució dels punts d’aigua per a l’aprovisionament dels efectius de lluita professionals i voluntaris (les ADF). Les propostes sorgides d’aquest anàlisi han estat sotmeses a la discussió dels agents socials i dels experts implicats en la lluita contra els incendis de la comarca del Bages, per acabar concretant actuacions, pressupostos necessaris i criteris de programació. L’estudi també conté una reflexió global sobre el sistema català de lluita contra els incendis forestals que igualment genera propostes adreçades a la reforma, que podrien ser escoltades per les institucions responsables de la gestió del risc d’incendi forestal a Catalunya, i entre altres aspectes, analitza les discontinuïtats existents entre les figures de planejament que afecten als boscos catalans, plantejant les potencialitats que es troben en els SIG per a la sincronització de plans d’àmbits territorials diferents però de propòsits complementaris. El treball, assumit des d’una perspectiva geogràfica, confia en les possibilitats que ofereixen les tecnologies informàtiques per a l’ordenació territorial, sense oblidar que els problemes ambientals sovint són més socials que tecnològics.
L’Oficina Tècnica de Gestió Cartogràfica Local (OTGCL) de la Diputació de Barcelona es va crear el 26 de març de 1998, amb la finalitat de donar suport als ajuntaments de la província de Barcelona en matèries de cartografia i Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG). També té com a missió la coordinació dels treballs encaminats a l’implantació del SIG corporatiu de la Diputació. Quan a l’assistència als ajuntaments, l’Oficina, en aquest temps transcorregut, ha encarregat a diverses empreses l’elaboració o l’actualització de la cartografia topogràfica urbana digital de varis municipis, a escala 1:1000. Poden demanar aquests treballs municipis de la província de Barcelona que tinguin delegada la recaptació dels tributs locals a l’Organisme de Gestió Tributària i que tinguin una població inferior a 10000 habitants. Fins ara s’han desenvolupat varis experiències pilot als municipis de Súria, Callús, Sant Joan de Vilatorrada, Santa Margarida i els Monjos, La Llagosta del Vallès, Olivella, Olèrdola, Centelles i Avinyonet. L’Oficina redacta els plecs de condicions tècniques per a la contractació de la cartografia digital i controla la qualitat de la cartografia facilitada per les empreses proveïdores, abans de lliurar-la als ajuntaments interessats. En alguns casos, com als tres primers municipis esmentats, es tracta no només de lliurar-los la cartografia digital si no de formar als tècnics dels ajuntaments en l’ús del programari de CAD i de SIG, i d’implantar un SIG municipal embrionari. Aquest SIG municipal contindrà, a més de la cartografia topogràfica, la cartografia cadastral, la cartografia del planejament urbanístic i la cartografia de les adreces postals. Es tracta de disposar d’una única base cartogràfica digital i que es pugui lligar amb les bases de dades alfanumèriques municipals. Els plecs d’elaboració de la cartografia 1:1000 i els d’implantació del SIG municipal es redacten a la OTGCL. Una Comissió de seguiment tècnic composada per responsables i tècnics dels ajuntaments i per tècnics de l’Organisme de Gestió Tributària i de la pròpia OTGCL fa el seguiment del projecte pilot d’implantació del SIG municipal de Súria i de Callús. El projecte l’està portant a terme l’empresa Nexus Geografics. Pròximament l’ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada s’incorporarà a l’experiència pilot dels altres dos municipis del Bages (Súria i Callús) i convocarà el concurs per a realitzar un projecte similar. La convocatòria es publicarà al butlletí oficial de la província de Barcelona. Un altre tipus d’actuació de suport als ajuntaments és el projecte d’actualització de la cartografia topogràfica 3D digital de tota la província de Barcelona, a escala 1:5000. La Diputació de Barcelona és copropietària d’aquesta base cartogràfica, juntament amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya, encarregat de l’actualització. A novembre de 1999 estan disponibles 85 municipis complets, dels 311 de la província. Quan al nombre de fulls, es disposa de 405, respecte al total de 1106 fulls previstos. Està previst acabar el lliurament de fulls a l’any 2001. La Diputació lliura gratuïtament, mitjançant un conveni de cessió d’ús, aquesta cartografia (en suport paper i digital) als municipis de la província de Barcelona.
El mapa de la província de Barcelona amb les zones de disponibilitat de fulls 1:5000 està disponible a http://www.diba.es/otgcl/fases.htm. Un altre conveni entre la Diputació de Barcelona i l’Institut Cartogràfic de Catalunya consisteix en la confecció de la cartografia topogràfica digital del litoral de la província de Barcelona, a escala 1:2000. Aquesta sèrie cartogràfica està ja disponible per a tots els ajuntaments amb litoral. Recentment l’Oficina ha instal·lat a Internet (http://www.diba.es/otgcl/maqueta.htm) un visualitzador d’ortofotos de tots els municipis de la província de Barcelona. El visualitzador permet la cerca per nom de municipi i la navegació gràfica, mitjançant "zooms". Les ortofotos que es poden consultar son a escala 1:25000 en color, per a tota l’extensió del municipi, i, pel casc urbà només, a escala 1:5000 en blanc i negre. L’aplicació també empra la cartografia de la província de Barcelona a escala 1:150000 com a referència. Aquest és un exemple de l’interfície de l’aplicació: Finalment, l’OTGCL dona també suport tècnic i assessorament als ens locals de la província de Barcelona en relació a qüestions de cartografia digital i Sistemes d’Informació Geogràfica municipals.
Cursos
o events relacionats amb els SIG Postgraus i masters
Cursos o jornades
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
VOLEU
COL.LABORAR AMB BITS DE SIG?
ENVIEU-NOS ELS VOSTRES ARTICLES, COMENTARIS
O NOTICIES PER QUALSEVOL MEDI: TELEFON, CORREU ELECTRONIC, CORREU
POSTAL O FAX |
