III.- Elements per la definició de línies i objectius estratègics en l´ àmbit de Catalunya

1.- ACCES A LA INFORMACIO PÚBLICA: QUESTIONS A DEBATRE

La raó principal del desenvolupament del sector SIG en els EUA és la (pràcticament) gratuïtat de les dades geogràfiques produïdes pel govern federal dels EUA. Tot i que és difícil demostrar tal afirmació, sí sembla que ha d´haver-hi una relació entre les facilitats en l´obtenció de la informació bàsica (que representa el cost més important en qualsevol projecte SIG) i el volum i desenvolupament del mercat.

Sense arribar als nivells nord-americans, sí cal adoptar una política decidida, per part dels organismes públics, de facilitar l´accés, en condicions econòmiques que el facin possible, tant pels grans com pels petits o individuals usuaris, establint regles i preus clars, generant productes més simples i assequibles tècnicament i econòmicament, amb canals de distribució suficients i desburocratitzats, i difondre la informació sobre els productes disponibles i les seves característiques.

III.- Elements per la definició de línies i objectius estratègics en l´ àmbit de Catalunya

2.- DADES GENERADES PER ORGANISMES PUBLICS

El disposar d´una cobertura del territori amb dades (cartogràfiques) digitalitzades i a escales suficients ha de ser una prioritat. Cal finalitzar els projectes impulsats des de les AAPP en aquesta àrea. Però aquesta informació bàsica ha de permetre la georreferenciació amb altres fonts de dades (alfanumériques), tant públiques com privades, capacitant la interoperabilitat i integrabilitat entre diversos tipus d´informació, amb independència del seu atribut de localització. Per aquesta raó, hauria d´incloure (bé en el mateix producte cartogràfic, bé en fitxers independents), a més de la referència d´identificació del organisme productor (p.e., la parcel·la cadastral) i la coordenada de localització (p.e. la del centroide de parcel·la o la del portal), l´adreça postal de l´objecte, el codi postal, la zona estadística, etc.

Aquesta informació cal mantenir-la, i ser subministrada de tal manera que sigui fàcilment integrable en els productes soft comercials existents en el mercat.

També, i sota demanda, hauria de ser possible facilitar informació bàsica cartogràfica lligada amb informació d´atributs que demanin les aplicacions particulars.

La IG és un llenguatge que descriu el mon real. La interoperabilitat requereix que els diferents Agents productors utilitzin conceptes idèntics i formules semblants per descriure fenòmens idèntics, així com generar diccionaris específics i descriptius que permetin posar en relació fonts de dades de diverses procedències. Aquí els estantdars (ISO, CEN....) i les metadades hi juguen un paper relevant.

III.- Elements per la definició de línies i objectius estratègics en l´ àmbit de Catalunya

2.1.- El paper de les Administracions Públiques

La generalització de l´ús de la cartografia, inicialment en l´esfera pública (Defensa, Agricultura...) i posteriorment com a producte de consum (mapes, planos, guies, atlas.....) comportà la creació, per part de les AAPP, d ´organismes adients per la seva producció i distribució (Instituts i Departaments cartogràfics). L´actual divisió de competències té l´origen en l´estructura administrativa del S. XIX, època en que la IG no era un recurs econòmic sinó una eina fiscal o militar. Avui en dia, la producció de cartografia bàsica està justificada per la necessitat de proveir a l´interés general, d´una manera transparent i continuada, d´un producte que tan sols mínimament podria ser finançat per la demanda.

La utilització de la mateixa base de referenciació facilita el compartir informació i la seva combinació amb i entre diverses fonts, reduint els riscs de confusió, incompatibilitats i els costos de conversió. I això és el que demana l´interés general.

L´elaboració d´aquest nivell homogeni de referència de la informació, per a cadascun dels nivells de detall necessari, que és essencial pel desenvolupament econòmic, i per garantir l´eficàcia de les inversions públiques, serà solament possible mitjançant la coordinació d´esforços, plans i activitats entre les diverses AAPP, amb intervenció, també, dels protagonistes privats.

La mancança d´un o varis organismes que garanteixin la producció homogènia, centralitzada i amb els requisits necessaris pels demandants, de producte cartogràfic bàsic a escales grans, ha comportat nombroses intervencions en el camp de la producció, de múltiples organismes públics (Diputacions, Ajuntaments, Consells comarcals, Departaments de la Generalitat, etc.), i també de companyies privades de serveis (telefonia, gas, aigües...) que han produït de bell nou, moltes vegades sense una clara justificació i sense un anàlisi previ del material disponible o de les possibilitats de la seva adaptació, cartografia per al seu ús intern, sense una estandardització del producte demanat / produït, que el fa sovint inútil per altres aplicacions que no siguin aquelles per les quals s´ha demanat. I això ha portat a una situació en que proliferen multitud de productes cartogràfics, de concepció i precisió diversa i continguts dispars, que no poden constituir un producte homogeni, apte per la seva fàcil distribució. I d´aquesta situació en pateixen, molt sovint, tant el grans com els petits demandants, que constaten els enormes costos de conversió i integració entre diferents fonts cartogràfiques, encara que es projectin sobre el mateix tipus d` àmbit territorial (zones urbanes, majoritàriament).

III.- Elements per la definició de línies i objectius estratègics en l´ àmbit de Catalunya

2.2.- Influència dels usuaris en la presa de decisions públiques

La definició de polítiques públiques no pot romandre rígida en un entorn constantment canviant. L´absència de models i especificacions sobre les missions d´interès general, juntament amb les necessitats financeres (exigències d´autofinanciació dels organismes públics productors) està duent a pràctiques que afavoreixen les necessitats més interessants des del punt de vista financer, en detriment de les més comunes i necessàries.

La intervenció i pressió dels usuaris hauria d´influir en el procés de reorientació de les decisions de les AAPP. Els usuaris s´ han de fer sentir i els seus punts de vista tinguts en compte. Per aquesta raó, la present iniciativa vol expressar l´opinió col·lectiva per tal de que sigui incorporada en el procés de decisions públiques.

III.- Elements per la definició de línies i objectius estratègics en l´ àmbit de Catalunya

2.3.- El paper del Cadastre

Tot i que la seva funció més coneguda i principal és la de servir de base a la fiscalitat immobiliària, duent a terme la valoració dels immobles, en els darrers anys s´ha anat configurant com un registre territorial, en el que la identificació, localització, descripció física i característiques dels objectes immobiliaris són el elements primordials, i base per moltes aplicacions i activitats en l`àmbit econòmic, urbanístic i en el tràfec jurídic.

L´evolució de la societat cap a una demanda progressivament intensa de protecció i seguretat del tràfec jurídic està comportant demandes creixents de sistemes de garanties, abastant les característiques físiques dels immobles subjectes al tràfec, i per tant, exigint una millora de la documentació tècnica i legal que acompanyi el títols autoritzats davant fedataris públics. En aquesta línia s´ han orientat les darreres disposicions legislatives i normatives, establint una coordinació obligatòria entre el Cadastre i el Notaris i Registres de la Propietat, essent l´obligatorietat de reflectir en els documents i en els asientos registrals, de la referència cadastral, el seu punt més significatiu. De tota manera, el sistema no serà complet fins que no es pugui incorporar a tots els documents un document gràfic descriptiu de la finca subjecta a tràfec, i fins a aconseguir una flexibilitat en les relacions entre les diferents institucions implicades que faci eficaç el sistema actualment dissenyat per la normativa vigent.

Al mateix temps, el desenvolupament de les TI i les necessitats de gestió espacial revelen un augment de les necessitats d´informació digital bàsica, abastant també la situació legal del territori (urbanisme i altres afeccions als drets de propietat). La parcel·la és la unitat de tractament del territori a nivell local i l´eix sobre el que basculen els sistemes d´informació per a la gestió municipal. La qual, per altra banda, també precisa d´ un model del territori amb continuïtat territorial (urbana i rústica), que, tot i que és possible obtenir-lo ja mitjançant la unió de les bases de dades cadastrals cartogràfiques, encara no es troba implementat en la gran majoria d´ajuntaments.

Seria desitjable un major apropament entre Cadastre i el món municipal, per tal de definir amb claredat la informació desitjada i les seves condicions de producció, ús, manteniment i distribució, evitant la continuada redundància de projectes de producció cartogràfica, que malbaraten la utilització eficaç de les inversions públiques, que s´alimenten del pressupost públic al que tots els ciutadans contribueixen. I al mateix temps, garantiria una estandardització en els productes de referència bàsica territorial, que seria molt profitosa tant pel sector públic en si mateix com, especialment, pel sector privat i les seves necessitats d´ informació de ràpida integració en els sistemes i aplicacions que realitza.

III.- Elements per la definició de línies i objectius estratègics en l´ àmbit de Catalunya

2.4.- Altres serveis públics productors de dades. Els atributs del territori

Quan al producte cartogràfic, a més dels "grans" organismes productors d´informació (IGN-CNIG, SGE, ICC, CADASTRE, INSTITUTS CARTOGRAFICS DE CCAA,), existeixen un nombre important d´organismes amb competències territorials que, per gestionar-les, generen també productes d´ informació geogràfica, tant bàsica com temàtica (gestió de parcs naturals, planificació territorial, gestió de recursos naturals, etc.). Seria de gran interès pels usuaris, tant públics com privats, el tenir coneixement d´aquestes fonts d´informació , del seu contingut i de la seva accessibilitat. El que comportaria l´elaboració i publicació de catàlegs o metadades sobre les esmentades fonts d´informació.

Però no solament té importància , pel desenvolupament del sector SIG, la informació geogràfica - cartogràfica, sinó que també és de gran interès el disposar d´informació estadística o censal de diferents característiques territorials. Són nombrosos els departaments de l´Administració Central i de la Generalitat que disposen d´informació alfanumérica georreferenciable al territori. La Llei d´Estadística de Catalunya preveu la publicació anual, en el DOG, pels diferents departaments del Govern, de les fonts i bases de dades de què disposen, el que ha fet que es pugui conèixer aquestes i les seves característiques i condicions d´accessibilitat. I són de gran interès els Directoris (centres esportius, sanitaris, educatius, etc.,) així com les dades estadístiques que, a nivell de zona estadística, són publicades per l´Institut d´Estadística de Catalunya . Incorporar aquesta informació sobre la informació disponible, en els catàlegs i metadades d´informació geogràfica, aportaria un coneixement de gran valor al sector usuari de SIG i disminuiria els costos d´oportunitat en la captura d´informació de projectes SIG. En aquesta labor, la nostra Associació hi té un paper rellevant.

III.- Elements per la definició de línies i objectius estratègics en l´ àmbit de Catalunya

3.- EL MANTENIMENT DE LES BASES CARTOGRAFIQUES

Quan la cartografia és un simple instrument de visualització i representació de la realitat física territorial, tal com es veu en una fotografia, l´actualització periòdica de la mateixa consisteix en generar-la de nou. Així es disposa de series cartogràfiques, a diferents escales i corresponents a diferents períodes temporals. Però quan a aquesta base d´informació se li afegeix intel·ligència (és a dir, estructura topologica, identificació d´elements i, especialment, referenciació dels objectes mitjançant un codi, tal com la referència cadastral) la seva actualització ja no és tan senzilla, donat que si es genera una nova base, caldrà incorporar-li manualment de bell nou els codis identificadors i referenciadors dels objectes cartogràfics, que són els que permeten la seva integració amb altres bases de dades d´atributs alfanumèrics, a més de repetir la generació de topologia, correcció d´errors i altres processos el cost dels quals és enorme.

Es necessari, doncs, establir procediments, mètodes i tècniques pel manteniment continuat de les bases digitals cartogràfiques, especialment les de escales grans, com les cadastrals. Cal resoldre problemes, com els d´encaix de noves zones cartografiades sobre les existents. I cal organitzar la col·laboració entre institucions i assignar responsabilitats clares en aquesta matèria, que es fonamental per l´eficàcia dels projectes SIG, tant del sector públic com del privat.

Algunes diputacions, per exemple, tenen previst un pla d’actualització de cartografia digital per a petits ajuntaments, mitjançant la contractació d’empreses que fan aixecaments topogràfics periòdics o bé restitució fotogramètrica d’àrees delimitades. També s’han endegat alguns projectes de SIG municipals a municipis petits amb l’objectiu de que l’ajuntament esdevingui autònom en quant al manteniment de les seves bases cartogràfiques i alfanumèriques.

Aquest és un problema no resolt, però que té una gran incidència. Pensem, per exemple, en les grans companyies de serveis públics (aigües, gas, telefonia) que han realitzat grans inversions en projectes SIG, i, dins d´ells, en la generació de cartografia. Cóm podran mantenir les seves bases de referenciació cartogràfica?. Quin serà el cost que els comportarà si ho han de fer per sí mateixes?

Mentre es dedica anualment un pressupost important, entre totes les Administracions, a la generació de nova cartografia (molt sovint, com ja se n´ha fet esment abans, sense una clara justificació, i amb l´argument conegut de que la única cartografia vàlida és la que contracta un mateix), els esforços orientats a mantenir i posar al dia, en el seu cas, la ja existent, són realment minsos. Una explicació simple pot ser que el cost de gestionar la contractació d´una nova cartografia és molt inferior al que representa organitzar i gestionar el manteniment de la mateixa. El desconeixement, per part dels responsables polítics, de les diferents opcions existents de cara a disposar d´una base de referenciació correcta, que no sigui solament la producció de nou, condueix a prendre decisions poc encertades des de el punt de vista d´eficiència econòmica. El sector professional hauria de ser el transmissor dels missatges adequats per evitar aquestes situacions, i, sobretot, pressionar perquè s´estableixin els mecanismes adequats per garantir el manteniment de la informació bàsica, amb el protagonisme clar i decidit de les institucions cartogràfiques.

III.- Elements per la definició de línies i objectius estratègics en l´ àmbit de Catalunya

4.- DISTRIBUCIO

El nivell més alt de desenvolupament del sector es dóna en els països amb un subsector potent de serveis de valor afegit, el qual actua com a intermediari, utilitzant com a primera matèria la informació bàsica existent, i accessible, i la posa al mercat en condicions d´utilització i amb continguts més extensos i complets.

Aquest és un sector pràcticament inexistent en el nostre país, fonamentalment degut a la inexistència d´un sistema clar de condicions de llicència entre les agències cartogràfiques i el sector de valor afegit. En canvi, en el Regne Unit, una política molt més oberta de distribució permet a les companyies de serveis afegits produir sota demanda cartografia específica o temàtica, basada en els mapes de l´ Ordenance Survey, lo qual comporta elaborar, per l´usuari final, noves aplicacions. I també permet arribar a consumidors finals pel quals o bé els es desconegut l´organisme productor o els costos d´oportunitat per accedir als seus productes (i desprès haver-los de convertir) els són massa elevats. El mecanisme no sols no comporta pèrdua d´oportunitats de negoci pel sector públic, ans al contrari, fa créixer el volum total de demandes degut a l´expansió del mercat. La prova és que el 85% dels ingressos del O.S. provenen de la comercialització dels seus productes, i com a mostra de la puixança del sector, val a dir que l´associació britànica de SIG (AGI) compta amb 1.500 empreses associades, a banda del socis individuals.

Obtenir informació de diferents orígens, per subministrar-la a grups d´usuaris amb les condicions que aquests requereixen, necessita un procés de preparació, conversió, combinació i integració, a més de preparació d´interfícies d´usuari i aplicacions, gràcies a lo qual l´usuari rep finalment un producte preparat, la qual cosa permet reduir el temps necessari per la plena funcionalitat i operativitat del seu projecte.

És doncs necessari la potenciació de la figura de l´intermediari - broker, per garantir el desenvolupament del mercat. Cal pensar que en el futur immediat, la principal activitat en el mercat serà la relativa al mercat de gran consum. Cal facilitar aquest desenvolupament amb la creació de nous serveis i amb l´aparició de nous operadors, cosa que afavorirà igualment als grans productors d´informació bàsica. I aquesta és una activitat, per altra banda, que no s´haurien d´atribuir els organismes públics, per diverses raons, entre elles pel simple principi d´especialització.

III.- Elements per la definició de línies i objectius estratègics en l´ àmbit de Catalunya

El contingut, participació i posicionament dels organismes públics generadors d´informació bàsica i finançats per la via dels pressupostos, han d´estar el màxim de definits. Entre d´altres, això vol dir:

• rendibilitzar econòmicament i socialment la inversió pública que realitzen tots els nivells d´Administració en aquesta matèria
• establir criteris oberts de distribució d´aquesta informació bàsica
• acotar l´actuació del sector públic en el mercat. Quan aquesta activitat sigui necessària, hauria d´actuar amb les mateixes regles i condicions que les empreses privades, eliminant els riscs de constituir condicions monopolístiques dels productes.
• Adaptar la formulació del principi de l´interés general a les condicions evolutives de l´entorn econòmic i tecnològic, que han de primar sobre la tendència continuista derivada de situacions anteriors

III.- Elements per la definició de línies i objectius estratègics en l´ àmbit de Catalunya

III.- Elements per la definició de línies i objectius estratègics en l´ àmbit de Catalunya

Els SIG son encara una disciplina novedosa i té nombrosos problemes pendents de resolució. Dins el marc de la nostra societat, en què la recerca és una assignatura pendent, no es poden esperar grans resultats. També la dependència tecnològica de l´exterior fa que sigui assumit un cert conformisme en aquesta matèria. Tot i això hi han àrees que precisarien d´una acció més decidida, com ara la definició i el control de la qualitat dels productes, tots els aspectes tècnics i organitzatius que envolten l´activitat, cada cop més imprescindible, del manteniment de les Bases d´informació geogràfica, la combinació d´informació a diferents escales, la incorporació i distribució de productes a Internet, aplicacions en la tecnologia WAP, etc. La recerca temàtica pot ajudar a desenvolupar nous usos i aplicacions, encara avui desconeguts.

La creació de l´Institut de Geomàtica, consorci públic de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya, pot representar un nucli de vertebració de l´activitat de recerca, en el que han de participar també altres instituts universitaris de recerca (LIGIT, SIGTE, CREAF, CPSV, IMAT.....), i els sector professionals i empresarials, tot intentant definir una política de recerca que abordés tecnologia, aplicacions i organització.

III.- Elements per la definició de línies i objectius estratègics en l´ àmbit de Catalunya

La geografia és encara considerada com un coneixement enciclopèdic , i no com una eina per l´anàlisi de l´espai i per la presa de decisions. El sistema educatiu no contribueix a desfer el malentès. Cal fer esforços per fer arribar als màxims nivells decisoris de les organitzacions la dimensió estratègica de la informació territorial.

A més de difondre el valor de la informació relativa al territori, mitjançant Seminaris, Congressos i Jornades (o bé participant en els d`àrees on el missatge pugui tenir acolliment), seria necessari introduir ja en els estudis secundaris una visió de la geografía més relacionada amb les actuals aplicacions.

Tots els professionals del sector han de participar, amb un discurs comú, en la difusió, a diversos nivells, de la importància de la IG i dels SIG.

Per altra banda, en una època en què la mancança de tècnics informàtics sembla una constant que es mantindrà durant un llarg termini, cal pensar en les possibilitats de dotar d´aquests tipus d´habilitats (programació, p.e.) a perfils professionals que fins ara han estat allunyats d´aquestes tecnologies de TI (com ara algunes llicenciatures en Geografia), mitjançant una oferta acadèmica de postgrau orientada a cobrir aquesta necessitat.