II.- Anàlisi de la situació en el nostre país i en l´ entorn

La informació és un actiu estratègic i una de les condicions de competitivitat. Afirmació que és certa tant a nivell personal com a nivell d´ empresa i, també, a nivell del conjunt d´ una societat.

Les tecnologies de la informació condueixen al que s´anomena Nova Economia. La informàtica, les tecnologies audiovisuals, Internet, i les telecomunicacions en general, son els factors de creixement de les societats desenvolupades. I també, causa i origen de nous llocs de treball d´alta qualificació tècnica.

La informació geogràfica / geoespacial, en la seva materialització digital, s´inscriu en el paradigma de la nova societat de la informació, contribuint al progrés econòmic i social, com ho avalen els següents fets:

• Facilitar l´accés al coneixement. Resol problemes quotidians dels ciutadans
• Contribueix a facilitar i millorar les decisions polítiques i administratives dels poders públics, en el marc de les polítiques de planificació i desenvolupament sostenible del territori. Incrementa la transparència i la comunicació amb el ciutadà i permet resoldre més eficaçment les seves necessitats.
• Ajuda a les empreses en la presa de decisions, en la gestió logística, marketing, planificació i moltes altres àrees.
• Facilita la referenciació territorial de moltes Bases de dades corporatives, combina, comunica i integra diverses fonts d´ informació i genera nova informació de valor afegit.
• Es un element educatiu bàsic per a la formació escolar, permetent una gran interactivitat amb l´estudiant en el descobriment del propi entorn

Cal integrar, doncs, la I.G. dins de la política nacional pel desenvolupament de la Societat de la Informació.

I aquí els governs juguen un paper principal. A més del que ja mantenen en la producció de la informació bàsica utilitzada en un ampli ventall d´activitats. Aquesta participació i impuls institucional cal mantenir-lo i engrandir-lo, tot i reorientant-lo per tal que el Sector, en el seu conjunt, arribi als nivells de desenvolupament i de creixement que potencialment pot i hauria d´aconseguir.

II.-Anàlisi de la situació en el nostre país i en l´entorn

Una fita important es produeix el 1989, quan la Direcció General del Cadastre, pressionada per les demandes municipals, inicia el projecte SIGCA, que, a més de produir cartografia digital per ús propi (especialment cartografia urbana, a escales 1:500 i 1:1000), oferia aquest producte als municipis amb voluntat de disposar d´un SIG, de forma gratuïta, a canvi de que aquests es responsabilitzessin del seu manteniment futur.

El projecte del Cadastre ha representat que actualment es disposi de cartografia parcel·laria digital corresponent a més d´un 60 % del territori urbà (650.000 Has. - tot Espanya, i 60.000 Has a Catalunya) i del 70 % del territori rústic (el mateix percentatge a Espanya i Catalunya), a escales de 1:500 i 1:1000 pel que fa a urbana, i de 1:5000 (en alguns casos, 1:2000) pel que fa a rústica.

Per altra part, l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), va anar introduint la producció de cartografia digital des del seu inici, l’any 1982, produint cartografia a escales 1:500 i 1:1.000, el Mapa topogràfic de Catalunya 1:5.000, l’Ortofoto 1:5.000 i la Base cartogràfica 1:50.000, entre d’altres, recobrint aquestes tres darreres la totalitat del territori de Catalunya. Un altre fet important va ser la introducció de la tecnologia SIG dins l’organització, l’any 1988, i la tasca de difusió d’aquesta tecnologia dins els diferents departaments de la Generalitat en els anys següents. Actualment es disposa de diverses bases de referència espacial que recobreixen tot el territori i que faciliten la integració d’altra informació i proporcionen un nivell homogeni de referència.

La dècada dels 90 ha representat l´expansió, no solament en l´ àmbit de les Administracions Públiques, sinó també la seva difusió intensa en el sector empresarial, iniciant-se ja a primers dels 90 importants projectes SIG en entitats financeres i empreses d´assegurances, distribució (aigua, gas, TV, telefonia) i, darrerament, empreses de telecomunicacions. I cap a la fi de la dècada, els SIG havien deixat de ser un instrument desconegut per moltes empreses de serveis, marketing, enginyeries, transport i distribució, auditories mediambientals, etc.

També, els SIG s'han consolidat com una eina d'anàlisi espacial de la informació del territori en el si dels grups de recerca (universitats, instituts d'investigació i centres tecnològics). Aquests centres, per la seva part, han contribuït d'una manera substancial a la expansió del coneixement d'aquesta tecnologia, tant mitjançant assignatures dintre de les carreres de Geografia, Topografia, Enginyeries Agràries, Ciències Ambientals, etc., com mitjançant cursos de tercer cicle (doctorat, masters, especialització).

II.-Anàlisi de la situació en el nostre país i en l´entorn

Un primer estudi del mercat dels SIG, realitzat per AESIG, amb el suport del MINER, l´any 1997, detectà un creixement interanual, en els dos anys anteriors, d´un 15%, insinuant-se una clara tendència a mantenir o incrementar aquest creixement en el anys futurs. Altres indicadors confirmen aquest suposat creixement: el nombre de sistemes dedicats als municipis de Catalunya, la demanda de cartografia digital que han anat rebent els organismes productors, com ICC i Cadastre, l´ assistència tècnica i econòmica de les diputacions, la dotació d´instruments tecnològics als Consells comarcals, l´augment de l´activitat i el nombre de les empreses de serveis SIG, la conformació d´una oferta formativa cada cop més amplia, etc.

El progressiu increment de potencia dels PC i del soft SIG, especialment del que s´anomena desktop mapping ha democratitzat i estès la utilització de les eines SIG en molts i diversos àmbits. En paral·lel, la demanda formativa (i l´ oferta) s´ ha anat ampliant des de l´ àmbit acadèmic d´ una manera notable.

II.-Anàlisi de la situació en el nostre país i en l´ entorn

Els Projectes SIG es veuen condicionats pel cost de l´element més important: la informació cartogràfica digital. Dos aspectes en relació a aquest producte mereixen ser subratllats: la complexitat i el preu. Nombrosos estudis conclouen que el cost de la informació bàsica, incloent la seva adequació i integració amb la resta de dades, ve a ser superior al 50 % del cost total del projecte.

En l´estudi realitzat per AESIG (1997) es comparava els productes cartogeogràfics elaborats pels grans productors institucionals, per una banda, i les demandes i necessitats de productes per part dels usuaris, de l´altra banda. I es detectà una minsa aproximació entre l´oferta i la demanda en quant al tipus de producte. Es a dir, el centres productors mantenen els seus plans de producció, usualment basats en la tradició de cadascun d´ells, de manera dissociada amb la demanda real dels usuaris, i amb dèbil orientació a la seva incorporació a SIG.

Quelcom semblant ocurreix en relació amb les característiques dels productes demanats i ofertats: mentre aquests últims acostumen a ser complets i complexos, en moltes aplicacions és suficient el disposar d´una cartografia "lleugera", desprovista de molts dels objectes incorporats en els productes estàndards ofertats. I, evidentment, tot això té una translació en el tema preus.

Pel que fa a informació temàtica digital d'aplicació en estudis del territori a escales petites (usos del sòl / vegetació, sòls, geologia / geomorfologia, altimetria, etc.), es denota a Catalunya una manca molt important, no havent-hi una política específica per a generar sistemàticament aquesta cartografia temàtica de qualitat a escales entre 1:25.000 a 1:50.000. , si bé en determinats departaments de la Generalitat, com per exemple el Departament de Medi Ambient, s’està treballant en aquest àmbit.

En relació al preu de venda dels esmentats productes, la política actual de les grans institucions productores obeeix més a un criteri de recuperació de costos que al de subministrar un servei públic, que ja ha sigut pagat pels contribuents.

Pel que fa al software comercial, les possibilitats de desenvolupament de SIG "personalitzats", mitjançant llenguatges de programació i objectes, permet l´elaboració d´aplicacions centrades en l´usuari final, tot i que la seva particularització impedeix l´aplicació d´economies d´escala i la disponibilitat de productes comercials horitzontals d´un cost raonable.

II.-Anàlisi de la situació en el nostre país i en l´ entorn

El desenvolupament del mercat SIG, primer en l´àmbit de l´Administració i posteriorment en el sector privat, ha fet sorgir un nombre de noves empreses subministradores de serveis així com ha provocat l´adaptació de moltes de les empreses de cartografia "tradicionals". No es pot parlar d´un perfil homogeni d´aquestes empreses: consultores, comercialitzadores de soft amb o sense valor afegit, enginyeries, empreses d´informàtica, de cartografia, etc.

En els darrers tres anys s´han creat unes quantes empreses d´un tamany més aviat petit, constituïdes per uns pocs tècnics (informàtics, geògrafs....), molt actives i amb gran capacitat i flexibilitat tècnica i professional, oferint serveis especialitzats, orientant-se fortament cap als desenvolupaments en entorns Internet. En poc temps, el volum de negoci generat per aquestes empreses esdevindrà significatiu. I això probablement afavorirà la disponibilitat d´aplicacions no excessivament costoses, però d´alt valor afegit, en els entorns del desktop mapping i servidors Internet.

Respecte als usuaris del sector privat, es pot afirmar que s´ha incrementat notablement el seu nombre, i no necessàriament de forma limitada a les grans o mitjanes empreses. Si bé els projectes inicials se centraren en Banca, assegurances, empreses de marketing i empreses de distribució (telefonia, aigua, gas), actualment coexisteixen, juntament amb nous grans usuaris (empreses de productes de navegació terrestre, companyies de telefonia mòbil.....) les petites empreses i organitzacions (distribució de paqueteria, empreses de logística i transports, companyies de taxis, ambulàncies, etc.)

Cal afegir, i en relació amb els primer punts tractats en aquest apartat, que el problema més important en què es troba el sector usuari privat, tant els de gran volum com els petits, és la manca de producte cartogràfic digital, especialment a gran escala, assequible en termes de preus i adequat a les necessitats més usuals (fiable - en relació amb el seu cost - , estàndard, simple, amb una data determinada..). El que repercuteix, evidentment, en una pèrdua d´oportunitats i en una ralentització del desenvolupament d´empreses de serveis.

II.-Anàlisi de la situació en el nostre país i en l´ entorn

A més de la tradicional difusió directa mitjançant Jornades, Seminaris i Congressos, organitzats per institucions i empreses del sector de forma més o menys regular, cal constatar un tipus de difusió indirecta, derivada de la profusió de pàgines Web que utilitzen ja actualment les tecnologies de servidors de mapes, incorporant opcions de consulta, visualització, impressió, etc., de dades georeferenciades (Pàgines d´ajuntaments( veure directori), TPI, Planeta........). Aquesta difusió aporta a la comunitat un grau important de coneixement sobre la informació geogràfica i la seva aplicació en la localització i anàlisi del territori i, en definitiva, a la resolució de problemes de la vida quotidiana.

També es constata un increment notable de l´oferta formativa, especialment des de l´ àmbit acadèmic. Actualment són varis els Masters (veure oferta formativa) que es poden cursar a Barcelona, així com un bon nombre de cursos d´especialització, tant a Barcelona com a la resta d´ universitats catalanes. L´acció formativa ajuda a estendre la base de coneixement, el que comporta l´ aparició de noves iniciatives i projectes que, a la seva vegada, generen noves demandes formatives.

II.-Anàlisi de la situació en el nostre país i en l´ entorn

1.- SIMILITUDS I DIFERENCIES

Mentre al països nòrdics (Regne Unit, länders alemanys, Suècia) una sola organització és la responsable i competent en la producció d´informació cartogràfica bàsica, de caràcter públic, a altres països, com ara França, Holanda i el nostre, existeixen diferents organitzacions que realitzen aquesta producció (i, a més, a Espanya, en diferents nivells d´Administració).

En quant a la cobertura territorial amb cartografia digital, (a grans escales) la situació presenta diferències segons països: Regne Unit i Holanda tenen pràcticament cobert el territori, amb escales 1:1000 a 1:2000 en zones urbanes. D´altres, com França va progressant amb un ritme bastant lent, i adopta solucions de "partenariat" per anar produint la digitalització de la cartografia cadastral.

Similituds:

En quant al preu de venda públic del producte cartogràfic, en tots els països europeus, a diferència del que ocurreix als EUA, el organismes productors imposen uns preus o taxes que han estat, o estan encara, molt discutits pels usuaris.

Hi ha pressions sobre els organismes productors de cartografia bàsica, tant pel que fa referència als preus públics de venda com a les barreres d´accés (comercialització molt burocratitzada, llicències d´ús molt restrictives, dispersió d´organismes i de condicions d´accés...) i qualitat de la informació (desactualització).

A tots els països continuen naixent iniciatives i projectes en l´ àmbit de les Administracions Locals. També creix la demanda de producte cartogràfic digital, tant des del sector públic com del privat.

Pel que fa als usuaris, arreu existeixen tres tipus:

1. grans usuaris (AAPP, Empreses de xarxes i comunicacions...)
2. "nous " usuaris, especialment del sector privat (geonegocios, Internet....)
3. usuaris potencials o usuaris de "consum" que, per desconeixement o degut al cost que representa la inversió en un projecte SIG, no tenen accés a les seves aplicacions. Poden representar un mercat creixent, a llarg termini (p.e., el sector agrícola, el sector educatiu i editorial, el turístic, oci, multimèdia, telefonia mòbil,....)

Finalment, en relació als productes de soft SIG bàsic, imposen la meva majoritària presència, a banda d´alguns productes "nacionals" (França., Alemanya, Holanda, també Espanya), el productes americans (Intergraph, Esri, Autodesk, Mapinfo...)

II.-Anàlisi de la situació en el nostre país i en l´ entorn

2.- PERSPECTIVES

El volum de mercat a l´Estat espanyol s´estimà, l´any 1997, en què AESIG realitzà el primer (i únic) estudi de mercat del Sector, referit als anys 1993-1995, en uns 12.000 milions de pta. El creixement anual, respecte als anys anteriors, era relativament més elevat que el que presentaven sectors afins, dins el marc del sector informàtic. Aquesta evolució positiva ha continuat en els darrers anys, si bé amb canvis significatius pel que fa a l´estructura del mercat (augment de l`àrea de Serveis respecte al de subministrament de hard i soft). Tot i això cal reconèixer la dificultat de quantificar el volum del mercat SIG, per la mateixa dificultat intrínseca de delimitar-lo.

En un estudi realitzat per AFIGEO, l´associació francesa de SIG, es compara el volum de mercat i el significat d´aquest en context econòmic respectiu, en diversos països europeus. Els resultats obtinguts, en valors relatius (Espanya = índex 100) es presenten el quadre següent:

PAIS VOLUM MERCAT SIG RELACIO AMB PIB

	SIG	PIB
Espanya	100	100
França	400	150
Regne Unit	700	350
Holanda	150	220
Alemanya	1000	300
Suècia	100	300

La lectura del quadre indica fortes disparitats entre el diversos països, pel que fa al significat del sector SIG.

Per altra banda, també indica un fort potencial de creixement a Espanya, atenent les xifres que han assolit altres països. Es podria afirmar que el volum podria duplicar-se en un termini curt, si es donessin les condicions adequades.

1. Existència i definició de producte informació suficient, i cobrint tot el territori: multi-temàtic, multi-escalar, de diverses qualitats i nivells de detall
2. Un sector de serveis preparat, amb capacitat d´afegir valor a la informació bàsica i puguent-la comercialitzar
3. Formació dels usuaris - clients

A llarg termini, a més, serà necessari un cert nivell de recerca i la cooperació entre els

diferents agents, per tal d´aconseguir i mantenir la consolidació del sector en un context de certa independència i no perdre posicions respecte a l´entorn europeu. En relació al primer dels elements esmentats, el producte informació:

El volum que, en cada país, representa el sector SIG, respecte al seu PIB, està estretament relacionat amb el grau de cobertura del seu territori per cartografia digitalitzada, especialment a escales grans.

A Catalunya es disposa de diverses bases digitals per a la referenciació espacial, de recobriment global del territori, ja siguin topogràfiques (a escales 1:5.000 i 1:50.000) o ortofotogràfiques (a escales 1:5.000 i 1:25.000), elaborades per l´ICC, i el parcel.lari rústic cadastral també digitalitzat, compatible amb la cartografia 1:5.000 esmentada, que cobreix actualment un 66% del territori. Aquestes sèries son mantingudes periòdicament i el seu nivell d´actualització, tot i sent millorable, és força correcte.

.Respecte a la cartografia de les zones urbanes, es disposa d´un important volum de dades cartogràfiques digitalitzades, a escales des de 1:2000 fins a 1:500. Però es tracta de productes no homogenis, dispersos, amb diferents continguts d´informació (des de la simple restitució fins a la cartografia parcel·laria cadastral). La cartografia parcel·laria cadastral cobreix actualment al voltant d´un 60 % de la superfície urbana (zones urbanes), el que equival a unes 60.000 Has., a escales 1:500 i 1:1000, amb diferents graus d´actualització, segons els municipis, però amb l´avantatge de que és una sèrie homogènia en quant a continguts i formats, a més d´incorporar el vincles d´unió amb els atributs alfanumérics continguts en el Cadastre de cadascuna de les parcel·les.

La MMAMB disposa d´una cartografia digitalizada (restituïda) de tot l´àmbit metropolità de Barcelona, a escala 1:2000.

Pel que fa a la difusió d'informació multi-temàtica del territori a petites escales, un avanç molt importat en Catalunya es el SIG del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya . Aquest SIG consultable per Internet es va posar en marxa amb 16 bases o capes de cartografia ambiental elaborades pel Departament de Medi Ambient i 11 bases de cartografia de referència a escala de treball 1:250.000, elaborades per l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Aquest portal és l'inici d'un ambiciós projecte que està cridat a créixer i consolidar-se en els propers anys.

En altres àmbits, diferents dels de les bases topogràfiques o cadastrals, existeix i s’està produint informació temàtica georeferenciada, però que en molts casos és d’ús intern dins l’Administració que la genera.

Als dits productes, cabria afegir-hi les cartografies produïdes per algunes companyies de serveis, com Telefónica, Gas Natural, Cies. d´Aigües, així com les de diversos ajuntaments, diputacions i Departaments de la Generalitat (Urbanisme, Plans Territorials) que acostumen a ser cartografies provenint de restitució amb parcel.lari aparent.

Però tot i que sembla haver producte informació, si bé no complet ni homogeni, però en qualsevol cas, suficient per moltes utilitats, no existeix una política de difusió i comercialització (excepció feta del Cadastre i de l´ICC, tot i les seves mancances), ni criteris administratius homogenis respecte a la seva accessibilitat, condicions d´ ús, preus, etc. El gran públic desconeix les, poques, possibilitats d´accés a aquesta informació, i., ademés, les dificultats burocràtiques entorpeixen moltes iniciatives.

Un tipus de producte que en varis països europeus ha contribuït fortament a l´extensió dels SIG en els negocis, i del que encara no es disposa en el nostre país, és el de la referenciació postal dels objectes geogràfics, especialment els urbans, lligada amb el posicionament geogràfic. Es a dir, una taula "oficial" i estàndard (hi han, però, varies empreses que han produït i comercialitzen quelcom similar) que permetés unir l´adreça postal, codi postal, zona estadística, zona administrativa (districte, barri) , referència cadastral i coordenada geogràfica de parcel·la. La disponibilitat d´una cartografia intel·ligent que incorporés algun d´aquests atributs, com ara l´adreça postal de cada parcel·la, i la coordenada del centroide de parcel-la, com ara la cartografia cadastral digital, o bé d´una cartografia amb identificació dels codis postals, o bé zones estadístiques, constituint un producte homogeni arreu del país, tindria unes aplicacions directes i immediates molt importants.

Cada cop més el que es necessita és considerar la informació geogràfica no com cartografia, exclusivament, sino com objectes geogràfics i la seva definició, part de la qual serà de tipus geomètric.

Un intent de construir aquest tipus de producte va ser el projecte SISTER, promogut pel MAP amb la col·laboració de la FEMP. Malauradament van ser molt pocs els ajuntaments que van contribuir a aportar dades per construir una BdDades nacional, a nivell municipal i per finca, relacionant el codi de via, la descripció de la via, el número de portal, el codi postal, la referència d´illa, la zona estadística i la referència cadastral. (L´Ajuntament de Barcelona, pioner en qüestions de georeferenciació, va ser un d´ells). La mancança d´un producte com aquest impedeix, o bé fa ineficaç, el creuament de les BdDades corporatives d´empreses i organismes amb la informació cartogràfica, el que impedeix la georeferenciació d´aquestes dades (al menys amb un cost raonable) i per tant la seva utilització en anàlisi espacial.

A mode de resum i reflexió final d´aquest apartat, es concreten els:

 OBJECTIUS EN L´AMBIT DE LA PRODUCCIO I DIFUSIO D´ I.G. BÀSICA

1.Finalitzar la cobertura del territori a grans escales en el terme més breu possible.

2.Assegurar el manteniment i actualització de la cartografia bàsica.

3.Construir i mantenir una BdDades amb adreces postals georreferenciades

4.Difondre la disponibilitat d´informació generada en les AAPP, mitjançant catàlegs, generació de metadades, pàgines web dedicades (p.e. la d´AESIG), etc.

5.Definir i facilitar l´accés al públic d´aquesta informació, permetent la creació de noves activitats i productes de valor afegit

6.Adaptar el productes elaborats pels organismes públics a les demandes real dels usuaris (p.e. crear i comercialitzar una cartografia "lleugera", a un preu accessible pel gran públic - consumidor.)

7.Racionalitzar els processos i les decisions de producció de cartografia bàsica per part de totes les Entitats públiques (en els tres nivells de l´Administració), evitant la dispersió, la manca d´homogeneitat, la confusió sobre els diferents productes i, especialment, la ineficiència de les inversions públiques en la matèria.

8.Crear cartografia digital multi-temàtica del territori a escales entre 1:25.000 1:50.000 per a aplicacions en estudis i projectes relatius al medi ambient, geografia física, edafologia, usos del sòl / coberta vegetal, evaluació del territori, etc., o fer-la accesible si existeix.

La importància del tema, decisiu pel desenvolupament del Sector SIG, obliga a analitzar detalladament varis aspectes relacionats amb les activitats de producció i distribució de producte informació, especialment el relatiu a cartografia bàsica, però també a altres dades no cartogràfiques però georeferenciables (atributs lligats al territori), on el paper dels Organismes públics és essencial.